Joies com haikus

ORIGAMI PIECES / FOUND IN TRASLATION

Marlene Beyer / Diversos autors

Klimt02 Gallery. Riera de Sant Miquel, 65, local 1. Barcelona. Fins al 15 de gener. klimt@klimt02.net

Dedicats a traçar les lleis necessàries de l'esdevenir històric, quan no a trencar les limitacions de perspectives i experiències imposades pel cànon, els teòrics de l'art ignoren amb freqüència els tranquils desafiaments d'alguns creadors que, en lloc de moure's entre bastidors i operaris de grans factories per a la producció d'impactants obres artístiques, treballen com a apotecaris, envoltats de fileres de prestatges amb potes de pigment, vidres, comptes i làmines de metalls preciosos. D'aquestes treballs d'obra pacient i fosca, alguns en diuen joies d'autor, d'altres senzillament l'anomenen arts aplicades o objectes artístics. Pulveritzades les barreres entre art, vida i mercat, avui no té gaire sentit precisar el terme quan parlem d'un tipus de creació que han practicat els grans artistes del segle passat, en especial als anys 20, quan la utopia s'havia fet un lloc al petit taller de l'artista gràcies als contraacadèmics de la Bauhaus.

L'escola valenciana i la catalana de joia actual es poden comparar visitant dues mostres

Amables i disponibles, els artistes-joiers tenen la capacitat de captar el nexe entre la menuda realitat social, els avenços de tècniques i material i la desenfadada elegància d'un objecte que suavitza la nostra vida calculada i concreta. Col·leccionem obres d'art, experiències, lectures, i ho fem per reconciliar la vida autèntica amb la banalitat quotidiana. I encara que un llibre no exigeixi al lector un pacte amb la felicitat, és cert que per portar una joia s'ha de tenir bona salut, o com a mínim, no patir massa.

Klimt02 Gallery és un espai excepcional dedicat a l'exhibició i la venda de la més reputada joieria internacional. La seva pàgina web és avui de referència, un who is who on el visitant troba tota la in-formació sobre firmes i escoles. La petita sala de Klimt02, decorada a l'estil d'un boudoir, presenta peces inspirades en l'origami japonès i firmades per Marlene Beyer, al costat d'una selecció de treballs de l'anomenada Escola de Barcelona, sota el títol Found in Translation. Amb Beyer, els singulars plecs de l'origami s'aturen en sec seguint l'esperit del zen, amb la forma d'un penjoll o d'unes arracades. Aquesta creadora alemanya (Giengen, 1983), que va completar els seus estudis d'orfebre a l'Escola Massana i que ara té un taller a Düsseldorf, apel·la al dibuix del quimono per donar una flexibilitat carnal i lubrificada a les joies que crea amb resina, com un traç en el volum de l'aire. D'aquesta manera, ens imaginem una funda prima de plenitud que penja del lòbul d'una orella, o l'escletxa llisa, delicada i mòbil d'un replec de pell a sobre d'un escot. Una col·lecció de buits.

En la mateixa connexió japonesa, set autors fugen de l'ostentació natural de la joia per conciliar rigor, refinament, ironia i funció, cosa que es tradueix en les agulles de pit elaborades a base de targetes de crèdit, de Kepa Karmona, les opacitats i transparències de Gemma Draper, els braçalets de contraplacat amb reminiscències infantils d'Emiliana Studio, les formes constructivistes de Ramon Puig Cuyàs, els delicats penjolls que ens salven d'una tragèdia domèstica, de Marta Boán, les enigmàtiques firetes d'Estela Sáez o l'elegància i l'estranyament que produeixen dues senzilles línies rectes, de Marc Monzó.

Concises, irreversibles, aquestes joies trobades tenen una mica de fantasmagoria, en la matèria breu que troba de cop la seva forma justa. I així, ens imaginem que podria fer-les amb la mateixa facilitat, lliures de molèsties formals, curtes, ordinàries, barates. I amb la justesa d'un haiku.