Mons de llum

MEHR LICHT (MÉS LLUM)

Arts Santa Mònica, Barcelona

Fins al 29 de gener

H i ha artistes capaços de submergir l'espectador en el seu món interior, sense necessitat d'explicacions, cartel·les ni textos curatorials. Chema Alvargonzález era un d'aquests. Artesà tecnològic, sabia manipular un baül vell igual que una imatge digital i crear obres que parlen per si mateixes, tant el llenguatge dels entesos com el del carrer. De Jerez de la Frontera, la seva ciutat natal, en va conservar l'accent i la gràcia gaditana, però va viure entre Berlín, on s'inspirava i creava, i Barcelona, on produïa les seves obres. S'estimava la gent i les ciutats i ho reflectia en un univers fet de viatges, maletes, aeroports, miralls, autopistes, edificis abandonats, finestres tapiades i lluminoses lletres cubitals. Un univers que ara es desplega al claustre del centre Arts Santa Mònica, a l'exposició Mehr Licht (Més llum), oberta fins al 29 de gener, que reuneix més de 70 obres en un atrevit i aconseguit muntatge del jove arquitecte Artur Carulla.

Arts Santa Mònica presenta la primera retrospectiva de Chema Alvargonzález

Concebut com un projecte específic per a l'àrea de ciència i art del centre, a causa de la mort prematura de l'artista el 2009, als 49 anys, s'ha convertit en la seva primera retrospectiva. "No és un recorregut cronològic, sinó un viatge a través de la llum i de l'imaginari de l'artista, repartit en quatre blocs temàtics sense divisions espacials entre l'un i l'altre", explica Ariadna Mas, comissària de la mostra, que va tenir la col·laboració dels galeristes Oliva Arauna, Juan Silió i, sobretot, de Carles Taché, encarregat per la família de gestionar la Memòria Artística Alvargonzález.

La llum, símbol d'energia, font de coneixement i indicadora del pas del temps, no només inspira el títol a la mostra sinó que serveix, també, segons el color, per identificar els diversos àmbits i com a suport dels noms de les peces, que es descobreixen amb rètols al voltant dels neons. Pel que fa a la resta de l'exposició, l'espai queda reclòs en la penombra, de manera que les obres, gràcies a la pròpia llum que irradien, es perceben individualment com una constel·lació de moments i històries.

Artista multimèdia i multidisciplinar, Alvargonzález feia servir de manera transversal i amb gran lleugeresa els diversos llenguatges del passat i del present: dibuix, fotografia, vídeo, instal·lació, poesia, escultura i tecnologies digitals. Ho demostra el vídeo on se'l veu treballant al taller i també les desmantellades maletes-caixes de llum que el van fer conèixer, els mapes, les paraules corpòries i les imatges dels matalassos, que encara conserven les traces dels que hi han dormit, llençats per finestres invisibles. Les seves darreres obres, grans fotografies digitals intervingudes amb dibuixos i notes i impreses sobre tela, confirmen que encara tenia moltíssimes coses a dir.