Motos a Xest
Ha sonat l'hora dels adéus pel Mundial de Moticiclisme. Diumenge passat, a Xest, el circ de les dues rodes va tancar la temporada, i no serà fins a l'abril quan tornarà a muntar la carpa de les curses. Fins aleshores, fitxatges, proves, secrets de les noves màquines filtrats amb comptagotes... L'acomiadament va ser trist, heroic i a l'ensems ple d'incerteses. Trist òbviament per la mort, 15 dies abans, al circuit de Sepang, del jove pilot italià Marco Simoncelli. L'homenatge que el seu pare havia demanat per ell, amb molt de soroll, no podia trobar emperò una acollida millor que les terres llevantines: després que totes les MotoGP i Moto2 fessin una volta al circuit amb el gas obert, una mascletà va omplir l'aire de pólvora.
La part heroica va caure del cantó de Nico Terol (Alcoi, 1988), el pupil de Jorge Martínez Aspar (Alzira, 1962), que es va coronar com l'últim campió del món de 125. El francès Johann Zarco, l'únic pilot en condicions de fer ombra, no va poder superar tanta valencianitat combinada amb la del circuit rebatejat com el Ricardo Tormo (Aiacor, 1952-València, 1998). A MotoGP estava cantat que qui s'enduria el títol seria el simpàtic australià Cassey Stoner, però enlloc estava escrit que a més guanyaria l'última cursa, només per quinze mil·lèsimes sobre Ben Spies. I pel que fa a Moto2, el laureat va ser l'alemany Stefan Bradl, però fins al darrer moment no es va saber si el català Marc Márquez, revelació absoluta de la temporada, encara podria disputar-li la posició.
Les incerteses venen per la banda de les retransmissions de la temporada que ve. Després de 28 anys que han significat passar del blanc i negre a l'alta definició, TVE plega —es parla de Telecinco i Cuatro per substituir-la— i, amb ella, el magnífic equip de comentaristes d'indubtable accent català que ha liderat Ernest Riveras. Al moment d'acomiadar-se de l'audiència, el periodista no va poder estar-se de citar al replicant de Blade Runner, tot desitjant que el treball dut a terme durant aquest llarg període no s'esborrés "com llàgrimes a la pluja". Ai, la pluja: és la pitjor enemiga del motard. De manera que ràfegues, i que Sant Goretex ens protegeixi a tots.
