En el camí de la independència

SEMBRAR, TREBALLAR,

COLLIR

Jordi Pujol

La Magrana

672 pàgines. 30 euros

I ARA QUÈ?

Alfred Bosch

Galàxia Gutenberg

200 pàgines. 16,90 euros

L'espectre polític de Catalunya ha canviat molt en els darrers sis anys. Temps convulsos que han portat la independència al centre del debat. La separació d'Espanya, una quimera fins fa poc, guanya dia a dia adeptes: el 45,4% dels catalans s'inclinaria pel 'sí' en un hipotètic referèndum, segons l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió.

Dues obres recents delimiten els fets que han portat al creixement de l'independentisme: comença a finals del 2005, coincidint amb l'aprovació de l'Estatut al Parlament, i arriba al seu punt àlgid el juny del 2010, amb la sentència del Tribunal Constitucional que retalla el text. La bibliografia que tracta les relacions entre Catalunya i Espanya és extensa en el seu conjunt, però escassa en repassar els últims sis anys de tensions: ho aborden Miquel Roca i Felipe González a ¿Aún podemos entendernos?, partidaris de la reconciliació.

Pujol i Bosch arriben a una conclusió similar: Catalunya ha d'apostar per la sobirania

Ara, des d'òptiques ben diferents, ens en parlen l'expresident Jordi Pujol (Barcelona, 1930) a Sembrar, Treballar, Collir i l'escriptor, historiador i portaveu de la consulta per la independència del 10 d'abril Alfred Bosch (Barcelona, 1961) a I ara què?. Lluny de creure que l'encaix de Catalunya a Espanya encara és possible, Pujol i Bosch arriben a una conclusió molt semblant: el camí és avui la independència.

Les dues visions, paral.leles, representen el procés intern que han viscut molts catalans que ara veuen la sobirania com una opció viable. L'expresident, prolífic pensador, retransmet setmana a setmana el recorregut d'algú que, a poc a poc, s'ha quedat "sense arguments" per desmentir els independentistes. Sis anys d'actualitat donen per un exhaustiu repàs de les relacions Catalunya-Espanya, però també per parlar de tot. L'expresident demostra la seva convicció europeista ("Europa, i l'europeisme, i la Unió Europea han estat sempre uns referents bàsics de Catalunya", manté); i la seva defensa dels valors com a motor per fer anar endavant un país ("A Catalunya no hem anat bé per causes polítiques i per una fallada d'allò que n'hem dit l'IVA: idees no prou clares, valors no prou consistents i actituds no prou positives", lamenta). Les reflexions de Pujol estan carregades d'arguments i contextualitzades: un estil precís que, si bé alenteix el ritme de l'obra i a estones la torna feixuga, permeten la total comprensió de l'actualitat que manava al moment d'escriure.

La figura de l'expresident és clau en el llibre de Bosch: el vot de Pujol va donar una important empenta a la consulta independentista. "'Bosch, jo ja he complert la meva part'", li va dir Pujol al portaveu quan va decidir votar sí a la independència. Anys abans, explica Bosch, ambdós s'havien reunit i l'expresident li etzibà: "Això de la independència és somiar truites".

I ara què? descriu molts passatges de com es cuinà la consulta del 10-A: l'atac a un voluntari amb una escopeta de balins, per exemple, o el suport de l'expresident Maragall, mai revelat fins ara. Però l'obra fuig de ser un simple anecdotari: el Bosch historiador es fa notar per fer un repàs breu de les relacions entre Catalunya i Espanya des de 1714, emmirallant el cas català al procés d'independència dels Estats Units.

El llibre de Bosch també transpira la seva pròpia evolució personal: d'algú que passa a l'acció i decideix entrar en política, una evolució que acaba amb Bosch com a candidat d'Esquerra Republicana a les eleccions generals. L'obra coincideix amb la campanya electoral, però és el més allunyat a un avorrit llibre de candidat: una obra ben travada, rodona i capaç de mantenir l'interès del lector en tota l'extensió.

A finals del 2005, Bosch i Pujol es troben ideològicament allunyats. Al 2011, amb matisos, ambdós coincideixen apostant per la independència. L'expresident, amb recel i decepció per l'actitud d'Espanya; l'escriptor, amb el convenciment propi de qui decideix implicar-se a la causa com a polític. El clima polític ens indica que els temps convulsos no han acabat, i els testimonis de Bosch i Pujol ens ajuden a entendre què ha passat fins ara.