Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
CRÍTIQUES

Maduresa negra

OMBRES EN LA NIT

Ferran Torrent

Columna

248 pàgines. 21 euros

De vegades l'obra d'un novel.lista aconsegueix convertir-se en el mirall d'una ciutat en una època determinada. Així que si la Barcelona del franquisme té Juan Marsé, la València de la dictadura —i també l'actual— té Ferran Torrent (Sedaví, 1951). Un escriptor que ha pres com a motlle la novel.la negra, tipus de narració detectivesca en què la resolució d'un cas no és l'objectiu principal, on la divisió entre bé i mal es fa confusa i que protagonitzen individus decadents que busquen resoldre's a si mateixos.

La València del franquisme és l'escenari preferit de Torrent, exceptuant la trilogia sobre la tèrbola València actual que conformen Societat Limitada (2000), Espècies protegides (2003) i Judici final (2006). Un espai en el que persevera ara amb Ombres en la nit (Columna), protagonitzada per Santiago Cortés: un valencià, gitano i comunista, que després de sofrir l'Holocaust nazi troba la forma de canalitzar el seu anhel de venjança en una organització jueva que elimina nazis fugitius. Una missió el portarà a la València de postguerra per tal d'enxampar un dels Doctor Mort. Però toparà amb d'altres operacions secretes de comunistes i britànics.

Torrent fa d' 'Ombres en la nit' paradigma del que és capaç de dir avui la novel.la negra

Amb això el lector va descobrint tota una complexa teranyina de personatges clandestins infiltrats a la ciutat, dels quals deriven una precisa xarxa d'accions i relacions entre ells. El protagonista se'ns explica sempre en la seva activitat secreta des d'un narrador ben lacònic. Serà en la destresa absoluta d'un llarg seguit de diàlegs com s'aniran presenciant les relacions d'aquest amb una sèrie de personatges que no deixen de ser una rèplica amb variacions d'ell mateix.

D'aquí que segons avança el relat hàbilment l'autor vagi disgregant la presència d'en Cortés en favor de la resta de personatges, que també han viscut la barbàrie i dediquen la seva supervivència a acomplir una venjança o a refugiar-se en un ideal. La contradicció entre el dogmatisme ideològic en el que combreguen i l'evidència del sentit comú serà el nus clau de la seva peripècia en la novel.la.

Sembla com si la necessitat de ser exacte en les accions que porten als personatges cap al criminal buscat i la rígida discreció de la clandestinitat es corresponguin amb un estil molt parc, de sintaxi acurada i breu, que fan avançar la narració amb celeritat i temprança. La mateixa actitud que la dels caràcters: escèptics, freds i directes en el que fan.

Ombres en la nit suposa un bon esglaó en la progressió d'una obra que, resultat de la tasca d'un bon novel.lista, ha aconseguit formar un món de ficció propi. I ho fa amb un nou aprofundiment en la recreació de la novel.la negra, gènere amb el que va inaugurar la seva producció, amb la trilogia No emprenyeu al comissari (1984), Penja els guants, Butxana (1985) i Un negre amb saxo (1989). Ara, tantes novel.les més tard, sembla haver arribat a un estadi de plena depuració i maduresa. I ho fa insistint en la temàtica de la lluita clandestina dins aquest patró, que ja va assajar amb èxit a la darrera El bulevard dels francesos (2010).

El fonamental és que, respectant els paràmetres del gènere, Torrent presenta un protagonista distint al primigeni Butxana, amb un protagonisme compartit amb d'altres caràcters i on prima la introspecció subtil en una intimitat problemàtica, així com l'evolució trepidant de l'acció. I ho fa fins al punt que s'aconsegueix mostrar més aviat una atmosfera on entren en confrontació unes consciències esquinçades, dins d'un ordre fulgurant de fets. I també evitant caure en organitzar el text al voltant d'un personatge omnipotent que s'esmerça del tot en la resolució d'un cas que hipotecaria tota la narració.

La capacitat de fer-se amb un gènere tan estricte, però modelant-lo fins fer-lo capaç d'encabir allò que desitja, la capacitat de captar la flaire d'un temps obscur amb coherència i sense excessiu historicisme, així com la versemblança dels personatges i la tensió uniforme del relat, serveixen per tornar a pensar en Torrent com un dels novel.listes més sòlids en llengua catalana i en aquest títol com un paradigma del que és capaç de dir una novel.la negra en aquests dies.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 20 de octubre de 2011

Más información

  • LLIBRES