Barcelona, moderna... i de tradicions

Tradició i modernitat, binomi sovint sorprenent, s'abracen en les festes de la Mercè. Un exemple: el parc de la Llum (la Ciutadella) obrirà al vespre a partir de dijous. De fet, una de les grans atraccions de la festa a la Ciutadella serà un carilló ambulant arribat de Douai (França), acompanyat per esbarts dansaires, però també per ballarins contemporanis.

Un cop d'ull al programa permet adonar-se que les tradicions omplen les festes de Barcelona. El dijous (19 hores), just quan el pregoner doni el tret de sortida a les festes, a la plaça Nova, davant de la Catedral, hi haurà sardanes amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.

Podríem dir que les tradicions també es renoven. La Porta de l'Infern ocuparà tota l'amplada de Via Laietana. D'aquí sortiran els diables i les bèsties de foc que donen vida al Correfoc. A la mateixa hora, des del Palau de la Virreina arrenca la marxa del Seguici Popular de la ciutat: trabucaires, diables, gegants i bestiari històric. No val a badar i entre la plaça de Sant Jaume i els seus voltants hi haurà danses, pirotècnia, gegants i bèsties.

El nom de 'correfoc' ve d'un cartell de Joan Brossa de 1980

Les festes de la Mercè daten de 1871. Segons Xavier Cordomí, director d'Actes Tradicionals de la Mercè, "amb la creació de les festes de la Mercè, aquesta esdevé la patrona des de la Renaixença després d'un procés eclesiàstic llarg". A més, està molt ben situada al calendari, a meitat de setembre, fet clau per a la seva acceptació ciutadana.

El 1871, sota el mandat de Rius i Taulet, la ciutat guanya en importància: calen actes festius escaients. Sorgeix la Mercè, tot i que en format ben petit. "Ha tingut molts alts i baixos. A vegades només s'ha mantingut l'aspecte religiós, segons el règim polític", apunta Cordomí. "Amb l'alcalde Porcioles, amb la Barcelona de Fiestas y Congresos" recorda el director d'Actes Tradicionals, "es consolida la festa". Llavors s'aglutinava tot, des d'esports a fires que cabien en aquelles dates, que podrien ocupar diverses setmanes. Amb la democràcia es consolidà el model d'una setmana llarga amb perfil i activitat festiva.

Sovint els barcelonins incorren en l'error de creure que el folklore català —diables, danses, gegants...— pertany a l'entorn rural o de viles més petites. El folklore català neix en bona part a la capital de Catalunya: Barcelona ha generat moltes activitats i les ha exportat, les ha perdut i les ha recuperat. Per exemple, la majoria de balls populars i imatgeria neixen en la festivitat del Corpus. Des de 1320, Barcelona ha estat capdavantera. "Molts dels balls, el de bastons, el bestiari, neixen d'allà. Barcelona, València i Girona són capdavanteres històricament en aquest concepte", apunta Cordomí. El Decret de Nova Planta i la Revolució Industrial farien perdre les tradicions i "després es tornen a anar a buscar en un moment de recuperació nacional".

De fet, hi ha tradicions que han renascut o s'han modernitzat a la capital catalana. El correfoc entès com ara se'l coneix popularment és un invent barceloní. És el 1980 quan s'ho inventa el poeta Joan Brossa amb un cartell de trobada de diables i monstres fantàstics d'aquell any. Brossa creà un nom nou ja que el ball de diables a Barcelona no era molt popular malgrat que es fan des del XV. A finals dels anys setanta del segle passat, es van recuperar al Clot amb gent del Penedès i així, de nou, la tradició es reinventava.

Els gegants no s'han perdut mai a Barcelona des del segle XV. El gegant del Pi té vida des del XVII i avui encara hi ha gegants que tenen més de cent anys d'antiguitat. Com tampoc s'ha perdut la Cavalcada del dia de la Mercè. "És l'acte modernista per excel·lència", manté Cordomí.

Tot el que és popularment clàssic, hi cap. Fins i tot, demà hi haurà una cantada d'havaneres a càrrec d'Els Pescadors de l'Escala. L'escenari, curiosament, la plaça de la Mercè