"L'entrevistador no és protagonista"

Entrevistar una entrevistadora no és una tasca senzilla. Se sap totes les trampes, les obertures clàssiques, els tombs, les contrarèpliques. Ariadna Oltra és una barcelonina moguda, inquieta que des de dilluns passat copresenta Els Matins de TV-3 amb Helena Garcia Melero, prenent el relleu a una de les grans referències televisives d'aquest país: Josep Cuní, que la setmana que ve inicia una nova aventura televisiva a 8TV. Durant l'entrevista, Oltra (Barcelona, 1979) no deixa cap escletxa. Respon directe, deixant totes les frases rodones. Es considera una periodista agressiva o més aviat incisiva? "Ni una cosa ni l'altra, a més jo em sento més aviat insegura —assegura Ariadna Oltra—, necessito saber del tema que tracto per poder encarar bé una entrevista".

La faceta d'entrevistadora ja l'havia destapat durant els seus tres períodes estivals a Els Matins en els darrers anys. De fet, li havien valgut algunes comparacions amb l'hipnòtica Mònica Terribas, actual directora de TV-3. Oltra s'hi refereix: "La comparació amb la Mònica Terribas es basa en què també sóc una dona que fa entrevistes, tot i que m'afalaga, és clar", apunta Oltra.

No juga al joc de les referències. Bones paraules per a Cuní, per a Terribas, però ella assegura que el que ha après prové del que ha vist "de la tele que he mamat". A més, ara es troba en un terreny que no és desconegut del tot per aquesta periodista que va iniciar la seva carrera a la televisió local de Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental): les entrevistes en directe.

A la pregunta de si és un gènere agraït, ella s'ho pensa uns cinc segons, tot dinant al carrer Jacint Verdaguer de Sant Joan Despí (a deu metres d'una de les portes de TV-3). I contesta: "Hi ha algunes trampes que cal evitar en aquest gènere. L'entrevistador no és protagonista". I clava la mirada a la gravadora.

"Ara no hi ha cap ombra de Josep Cuní, el programa té una continuïtat basada en l'equip d'Els Matins", que destaca la tasca de Manel Sarrau, director del programa i arquitecte de l'esperit d'aquest referent de la televisió catalana. Però això vol feina, molta feina. L'Ariadna Oltra és una persona ocupada, com tot l'equip del programa, i riu quan diu: "Ja sé que hi ha gent que es pensa que la feina es basa en arribar uns minuts abans de les vuit del matí i que quan s'acaba Els Matins ens n'anem tots a dinar a casa, però no és així".

Tot i la seva modèstia a l'hora de fer-se valoracions és evident que és un valor a l'alça a Televisió de Catalunya. Ha passat amb bona nota pel 3/24, pel Telenotícies Vespre i pels estius del mateix programa que ara encapçala. I que inicia amb la part més informativa d'Els Matins. "Però no és un informatiu com un altre per començar el programa. A veure, el Telenotícies Vespre és un calaix on hi ha tot el que ha passat durant el dia, Els Matins tracta del que passarà durant el dia". I això és complicat. Un dels temors d'Oltra és "no encertar-la a l'hora d'enfocar els temes". Però amb només quatre programes a les espatlles encara li fa falta temps per fer autocrítica, ella que es considera "força autoexigent". Se li nota l'esperit crític quan exposa que "segurament la creativitat no és un dels meus punts forts".

La setmana passada, quan es va presentar el nou format de programa, Oltra va insistir en què "tot el que passa a Els Matins és veritat, molt veritat". I d'això n'està orgullosa. També del moment vital en què li arriba aquest oportunitat. "No tinc la sensació que això m'ha arribat massa aviat", apunta Oltra segura de si mateixa, abans d'admetre que "és ara que començo a créixer".

L'autoexigència és un dels fils d'Ariadna: "Sí, la meva exigència és diària, vull que el nivell d'exigència sigui sempre el mateix, però això no vol dir que el programa acabi sent el mateix", assegura Oltra. Es reconeix fàcilment que té Els Matins al cap, que pensa, respira i viu pel programa. Entra als estudis de Sant Joan Despí a les 5.45 de la matinada, se'n va a dormir a dos quarts d'onze i malgrat el lògic cansament i l'esgotadora rutina se la veu contenta. Sense massa artificis, malgrat que potser no vulgui dir res a l'hora d'adjectivar algú es podria dir que Ariadna Oltra és molt natural, no hi ha trampa, és així.