Accions necessàries

Desconfiïn si els diuen que cal prendre mesures que permetin implementar les accions culturals necessàries. O si llegeixen que cal projectar les reflexions que construeixen els elements per establir un veritable debat. O si els parlen de la importància de l'avaluació dels processos, de la voluntat de situar el debat participatiu. O si senten que cal formular un conjunt de conceptes que ajudin a qualsevol cosa que els passi pel cap repensar. Els ho dirà qualsevol comissari cultural, ho trobaran escrit en algun informe i ho sentiran dir amb gran afectació per gestors de currículum i carnet. I és palla, tot això és palla.

La gestió cultural necessitava una retòrica i a Catalunya hem creat màsters per a tota mena de professionals d'aquest art. En realitat, són màsters de Retòrica Cultural d'aspirants a seguir el model de tants i tants càrrecs que fa vint anys que són a les institucions del país. Són professionals de la professió, gestors de la gestió, encarregats del càrrec. Veiem les mateixes cares de Fòrum, de presentació de taula rodona o de debat a TV-3, en el millor dels mons possibles que es podrien implementar.

Qui dia passa, any empeny. La vida sense el càrrec del Centre, de l'Institut o de la Institució està molt malament, els sous són baixos i vés a saber on trobaríem feina. S'imprimeixen tríptics, s'organitzen jornades i es fa bullir l'olla que els permeti implementar les vies de solució i continuïtat dels seus càrrecs per les legislatures de les legislatures, amén.