AGENDA

Retrats d'el temps de Proust

RETRATS DE LA BELLE ÉPOQUE

CaixaForum Barcelona

Del 20 de juliol al 9 d'octubre

El 1870 Darwin publicava L'origen de l'home, Verdi estrenava Aïda i, amb el Tractat de Frankfurt, la guerra franco-prussiana arribava a la fi. En el món de l'art començava el període identificat amb el nom una mica pejoratiu de Belle Époque. Un període que l'historiador de l'art Tomàs Llorens recupera i reconstextualitza a l'exposició Retrats de la Belle Époque, que aquesta setmana s'ha inaugurat a CaixaForum Barcelona.

La mostra aplega 76 obres d'uns 40 artistes, procedents de més de 30 museus i col·leccions privades de tot el món, que la converteixen en una proposta ambiciosa i alhora atrevida. "Volem reconstruir el context i oferir una revisió històrica d'un període que s'ha gravat amb una etiqueta tan despectiva que els historiadors no la volen ni fer servir. Precisament per això he volgut utilitzar de manera provocativa en el títol la problemàtica definició de Belle Époque", explica Llorens. "El període no només designa les fonts del segle XX, sinó que és molt interessant per si sol en art, música i literatura... és l'època de Proust", afegeix.

Tomàs Llorens recontextualitza l'esperit de la 'Belle Époque'
Lo que más afecta es lo que sucede más cerca. Para no perderte nada, suscríbete.
Suscríbete

Una selecció d'autoretrats representats a les sales següents com Sorolla, Sargent i Asta Norregaard inicia un recorregut fascinant, on és present el ressò d'una societat desequilibrada que va desembocar en l'assassinat de l'arxiduc d'Àustria-Hongria Francesc Ferran a Sarajevo, que marca el començament de la Primera Guerra Mundial i el límit cronològic de la mostra. "Encara que en la història de l'art les fites cronològiques no són tan precises", avisa Llorens.

La coneguda perícia de Llorens en l'art de muntar exposicions es plasma en un seguit de sales perfectament estructurades per oferir les claus iconogràfiques i psicològiques d'un canvi —el retrat n'és l'exemple més emblemàtic— que va alterar tant les convencions estilístiques com les relacions entre l'artista, el públic i el mercat. Seguint aquesta pauta, el recorregut recull des dels retrats de societat, que transmeten l'estat d'ànim triomfal i confiat dels primers anys, caracteritzats per un creixement econòmic sostingut, fins a la inquietud i incertesa dels rostres de preguerra representats magistralment per La Sibila d'Anglada Camarasa i obres d'Egon Schiele, Kokoschka i Kirchner.

Entre les sorpreses destaca la figura de Giovanni Boldini, amb l'espectacular Dona de rosa i el retrat de Cléo de Mérode, que també va ser la model de Toulouse Lautrec, present en sis obres, que formen part dels préstecs més difícils d'aconseguir. També són especialment interessants les obres dels artistes russos i nòrdics poc representats en les col·leccions espanyoles, si se n'exclou la Fundació Thyssen, de la qual Llorens va ser director durant molts anys.

Una de les estrelles de la mostra és Sorolla, mestre de pintar la societat del seu temps tal com demostren, entre altres, els retrats del duc d'Alba, el rei Alfons XIII amb l'uniforme dels hússars, l'escriptor i polític Vicente Blasco Ibáñez i l'intel·lectual Ramón Pérez de Ayala. "Fins a la Primera Guerra Mundial, Sorolla és un artista molt més internacional que Picasso", indica Llorens. Completa el recorregut una sala dedicada als grups a l'aire lliure i una seqüència de retrats d'escriptors i artistes, entre els quals cal destacar els rostres de Proust, Txèkhov i Sarah Bernhardt.

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS