Un altre festival, ben concentrat
FESTIVAL PRÒXIMS
Poble Espanyol
21 de juliol, a partir de les 18 h
Doncs sí, un altre festival. Sembla que Catalunya és una font inesgotable d'actes musicals que s'esforcen per aglutinar el bo i millor del panorama, ja sigui català, ja sigui planetari. En aquest cas, una mica de tot. Es tracta del festival Pròxims que se celebra avui —només en un dia— al Poble Espanyol, un altre espai sense descans en període estival. Ara bé, hi ha un cartell que val la pena: Antònia Font, Mishima, Standstill, El Petit de Cal Eril, Mujeres i Anímic.
Segons l'organització del festival, Pròxims vol ser un esdeveniment que reuneixi artistes propers en l'espai i el temps. L'objectiu és apostar i amplificar la música feta a Catalunya. De fet, la llista d'artistes és ben heterogènia i només té la catalanitat com a fil roig. El festival, diu l'organització, vol fer-se ressò de l'escena de música independent actual, "molt rica en estils que van des del folk al rock o el pop, i on l'idioma —el català, el castellà o l'anglès— es converteix en un instrument més de comunicació. Pròxims vol donar suport a aquest moment tan estimulant que està vivint", afirma la nota promocional del festival. Estimulant potser, però comercial segur que sí, tenint en compte el ritme de venda d'entrades o l'èxit de festivals semblants com el popArb.
El Pròxims és una altra cita que recull part de l'escena pop catalana més en forma
Insistir en els caps de cartell a aquestes alçades de la temporada estiuenca seria, com a mínim redundant, però val la pena fer-ne un petit repàs. Antònia Font està triomfant per tot el país des que va treure a principi d'any el seu darrer àlbum Lamparetes. Estan tenint un directe boníssim. Els barcelonins Mishima són una banda que més que seguidors té fanàtics que els segueixen arreu i també estan en un moment de gràcia en el directe. Després trobem els Standstill del genial Enric Montefusco que mantenen l'elegància i la delicadesa suggeridora com a marca de la casa. I per tancar el pòquer de grans noms hi trobem El Petit de Cal Eril. La banda del segarrenc Joan Pons només fa que recollir afalacs, tots merescuts.
Però, i la resta? Doncs Mujeres i Anímic, dues propostes que demanen pas. I tenen raó. Per una banda, Mujeres és un grup que en menys d'un any han aconseguit passar de tocar en bars de Barcelona a convèncer els entesos i els que tenen menys prejudicis només amb el seu àlbum de debut. Una aposta punk quant a actitud. Els seus concerts són una orgia guitarrística, plens d'energia en qualsevol cas.
Figues d'una altre paner són els Anímic. D'aquest sextet, se'n pot dir que és minimalista o més ben dit: perfeccionista. Una sensibilitat extraordinària que està provocant un boca-orella molt interessant. Tot això, ben concentrat, a partir d'aquesta tarda al Pròxims.
