"Lluny veig més clar el que passa aquí"

Xavier Montanyà va descobrir el continent africà a principis dels 90. Sorprès pel que hi va trobar, li ha dedicat una part important del seu treball. El llibre que acaba de publicar —L'or negre de la mort (Empúries i Icària, en castellà)— parla de Nigèria, un país on l'estafa i l'expropiació fraudulenta són la tercera font d'ingressos, després del petroli i les drogues.

Pregunta. Ha estat a Camerun, Benín, Guinea Equatorial, Gabon, Sao Tomé, i ara a Nigèria. Què hi buscava?

Resposta. Veure més clar el que passa aquí. Aquests països són la part que està darrere del decorat que ens ensenyen a Occident. Allí es percep el conglomerat que formen els estats, les multinacionals i les màfies, com una sola cosa. Com diu l'escriptor nigerià Chinua Achebe, "Àfrica és a Europa com el retrat a Dorian Gray, el suport on l'amo descarrega les seves deformitats físiques i morals". El continent segueix colonitzat, però d'una altra manera. Abans les metròpolis feien carreteres, escoles i hospitals; ara l'explotació és igual, però sense cap responsabilitat cap a la població.

P. El seu altre gran tema és el franquisme. És comparable el que passa a l'Àfrica amb el que passava a Espanya fa dècades?

R. La barbàrie s'allunya, però la violència del poder africà és perfectament equiparable a la dels feixismes europeus. Malgrat això, molts dels règims són invisibles informativament. Nigèria és el país més poblat de l'Àfrica, amb 150 milions d'habitants i unes reserves fabuloses de petroli. No és estrany que resulti tan difícil establir una frontera clara entre política i crim, havent-hi tant per guanyar. La policia —líder en violació de drets humans— segresta autobusos sencers i les companyies privades de seguretat actuen al marge de la legislació internacional. Però ho percebem com un territori salvatge i no com el que realment és: un estat autoritari que sotmet la població.

P. Què el va portar a Nigèria?

R. El 2006 va explotar un oleoducte: hi va haver 300 morts. La premsa occidental en va culpar la gent que foradava les canonades per robar cru, però allò era un episodi més del desastre ecològic que s'hi viu. En els darrers 50 anys s'ha abocat una quantitat de petroli al delta del riu Níger equivalent a un Exxon Valdez anual. A les petrolieres els surt més rendible pagar multes; estan tan infiltrades en els governs locals que es fa difícil destriar qui és qui. Si veus la cobertura informativa i la resposta política que va tenir la fuita de petroli del 2010 al golf de Mèxic i la compares amb el cas nigerià, veus que les catàstrofes són diferents en funció del lloc del món on visquis.

P. No és una paradoxa que això passi en un país tan ric?

R. És una paradoxa del nostre temps. Països pobres com Moçambic tenen millors perspectives de sortir endavant que el Congo o Nigèria amb riqueses il.limitades. El golf de Guinea va camí de convertir-se en un lloc tan important geoestratègicament com la península aràbiga, amb grans reserves de carburant. Però en cap dels països de la zona això ha servit per millorar les condicions de vida de la gent. Avui, és un dels grans focus de conflicte on s'estan jugant molts dels temes importants pel món futur. Des dels drets humans i la seguretat energètica, a la preservació ecològica, la corrupció, la privatització dels exèrcits, la manipulació dels grans mass-media o l'activitat de les màfies internacionals.

P. Quina resposta donen les poblacions autòctones?

R. L'Àfrica s'està mobilitzant. Fins i tot és possible que ens estigui avançant a l'hora d'organitzar-se. Al delta del Níger hi ha més corrupció i caos, però la gent es mou amb més valentia que aquí. Quan hi vas esperes trobar una societat desarticulada però descobreixes un jovent actiu i que crea noves plataformes per defensar els seus drets. A banda de la tragèdia, la població està molt viva. I en lluites socials ens podrien donar lliçons.