Santiago Sobrequés: no rendir-se

SANTIAGO SOBREQUÉS

I VIDAL. UN COMPROMÍS

AMB GIRONA: 1911-2011

Museu d'Història de la Ciutat

de Girona

Fins a l'11 de setembre

Director de l'Institut de Girona. Historiador medievalista de primera ordre. Redactor de les primeres guies turístiques de la Costa Brava. Tot això va ser Santiago Sobrequés (1911-1973), un home excepcional en la Girona aïllada i hermètica del franquisme. Amb motiu del centenari del seu naixement, el Museu d'Història de la Ciutat de Girona li dedica una exposició, comissariada pel seu fill Jaume Sobrequés, també historiador, i Mercè Morales.

Fill de Tomàs Sobrequés i Dolors Vidal, tots dos professors de l'Escola Normal, Santiago va iniciar una amistat amb Jaume Vicens Vives en l'adolescència, una relació que va durar tota la vida i que va marcar la tasca professional de Sobrequés, autor dels llibres d'Història de l'editorial Teide creada per Vicens i amb els quals van aprendre milers d'estudiants de tot Espanya. Se'ls pot veure a tots dos en una fotografia a punt d'emprendre un creuer cap a Amèrica, el 1934.

Va ser el primer a Girona a firmar l'amnistia política, el 1971. Gairebé li va costat l'exili

Sobrequés va presenciar a Barcelona el naixement de la Segona República i va escriure el seu primer article sobre els fets de l'1 de maig de 1931 en aquesta ciutat. Però la seva trajectòria ascendent es va veure truncada per l'esclat de la Guerra Civil. El van cridar a files i, després de la victòria franquista, el van tancar en un camp de concentració de Santander, d'on va poder sortir amb els avals aconseguits per la seva família. Fins al 1942, no va poder tornar a la seva Girona natal amb una plaça de catedràtic a l'Institut (l'únic que hi havia a la ciutat).

Més enllà de la tasca com a docent, Sobrequés va ser un "grandíssim historiador" que "va optar per quedar-se a Girona", explica Morales. Així ho testimonien els seus llibres Els grans comtes de Barcelona, Els barons de Catalunya i El compromís de Casp i la Guerra Civil Catalana del segle XV (escrita amb el seu fill). "Tenia un esperit liberal i d'esquerres. Amb l'arribada del franquisme i el naixement del primer fill, va optar per sobreviure", diu Morales. Però Sobrequés no només va sobreviure: va crear l'Institut d'Estudis Gironins per promoure la ciència i va participar en nombroses iniciatives culturals, com la revista Presència "com a forma de no deixar-se vèncer", afegeix la historiadora.

"Va haver de conviure amb les autoritats franquistes, i ho va fer amb dignitat i sense escarafalls", relata Jaume Sobrequés. Només una vegada va tenir un greu problema que va estar a punt d'enviar-lo a l'exili: va ser el primer de diversos centenars de figures rellevants de la ciutat que va firmar el manifest per l'amnistia dels presos polítics, el 1971. El Museu d'Història de Girona mostra, a través de documents de l'època, testimonis, llibres i articles, la trajectòria d'aquest conciutadà sens dubte excepcional.