Martínez 'versus' Shakespeare

JULIETA & ROMEO

de William Shakespeare

Teatre Coliseum. Fins al 31 de juliol

Fa uns anys, Ricardo Szwarcer em va preguntar que per què no dirigia una obra de Rodoreda pel Grec. Jo li vaig dir que, malgrat que m'encantava com a escriptora, no podia dirigir un text seu, que si era de Shakespeare, sí", explica l'actor i director Marc Martínez. Avui Martínez estrena Julieta & Romeo, una de les obres cabdals del bard anglès, al Teatre Coliseum, després de més d'any i mig d'assaigs, dins de la programació del Grec que dirigeix, per última vegada, Szwarcer. "Un maldecap, tal com està el pati", assegura el director que el 2008 va fer de Quimet de la Plaça del Diamant de Rodoreda al Teatre Nacional.

Marc Martínez dirigeix l'obra de Shakespeare i fa de Julieta la protagonista absoluta

La història d'amor tràgic entre dos joves de famílies oposades puja per enèsima vegada a un escenari. La versió de Martínez "és intemporal, no he volgut fidelitzar l'escena en una època exacta, té elements contemporanis i del segle XIX, però poques modernitats, no m'agraden gens", explica moments abans de dirigir l'últim dels assaigs.

"Shakespeare és passió, emoció i fluids que volen". Segons Martínez aquesta obra és una de les més representades, "però encara hi ha moltes persones que no l'han vist mai, sobretot molts joves. Tinc molts amics que no han anat mai al teatre. M'agradaria acabar amb això".

Pel que fa al fet que sigui Julieta la que porti el paper protagonista de la història i no Romeo (no passa desapercebut el cartell de l'obra en la qual els protagonistes recreen La Pietat de Miquel Àngel). "Si mires les estadístiques, el públic del teatre és femení, no conec cap grup de tios de 30 anys que vagin al teatre; de ties, sí". Però va més enllà. "Ho vaig veure clar quan vaig acabar de rellegir l'obra. Al final, és Shakespeare qui posa a Julieta per davant de Romeo. Va ser quan vaig comprovar que era el que jo volia fer", diu amb passió.

Per al director l'obra no és "prehistòrica", sinó que és de plena actualitat. "Julieta té 13 anys, el seu pare li ha planificat la vida. Això, desgraciadament continua passant, perquè la família, el patriarcat i la religió condicionen moltes vides", comenta.

De la seva experiència amb Shakespeare només n'extreu coses bones. "He fet moltes coses, algunes només per pasta, però unes altres em surten del cor, com aquesta. Shakespeare és com un pare del teatre, durant el procés d'adaptació n'he après moltíssim, és una meravella". El mateix sobre els seus actors. "Carlota [Olcina] és una màquina en el paper de Julieta. Els 12 actors són màquines. Estan gairebé tres hores en l'escenari i ho donen tot. Molts han après esgrima durant quatre mesos perquè sóc molt exigent amb ells. Si s'han de morir en una baralla han de fer-ho de forma convincent en l'escenari", assegura.

Però per la situació actual que viu el teatre no té afalagaments. "L'obra és en castellà perquè aixecar una obra costa molt i recuperar el que inverteixes, molt més. La millor manera és poder viatjar, i després de les representacions al Coliseum tenim signat, sense descans, un mes a Madrid, al teatre que dirigeix Mario Gas.

Martínez assegura que l'ha afectat negativament la suspensió del Festival Shakespeare de Mataró on hi havia programada la seva obra. "És injust que se suspengui un festival així després de nou anys; és una cacicada. No pot ser, el que és estrany és que ningú no s'hagi queixat. Pintar les línies del pàrquing de festivals com el de Peralada val més que organitzar el festival de Mataró", conclou.