Obsolescències

SOMEWHERE ELSE

Galeria Nogueras & Blanchard

Carrer de Xuclà, 7

Barcelona. Fins al 28 de juliol

BELVEDERE

Galeria Estrany & De la Mota

Passatge Mercader, 18 Barcelona.

Fins al 15 de juliol

A finals dels seixanta, un grup d'artistes italians va decidir adoptar una postura antitecnològica com a reacció al minimalisme nord-americà, concedint un valor artístic a allò artesanal i escenificant el món del natural en el marc institucional. Jannis Kounellis va dur a la galeria L'Attico de Roma 12 cavalls de tir (12 Cavalli) i Pino Pascali va idear un Teatrito amb fustes reciclades, mentre Piero Manzoni feia èmfasi al fonament corporal de la percepció (Fiatto d'artista; Merda d'artista) com a retorn a les maneres preindustrials de producció.

La col.lectiva Somewhere Else suposa un viatge de tornada de les pràctiques artístiques pobres que va descriure el 1969 el crític Germano Celant: una dotzena d'artistes hi exhibien gestos, accions i desplaçaments que existien en temps real i en espais extraartístics a fi d'investir-los amb el poder de l'aura que li dóna l'àmbit institucional: la memòria. Però, a diferència dels treballs povera, a Nogueras & Blanchard els artistes no adopten un sentit d'identitat i de pertinença de l'objecte. Per a la comissària, Direlia Lazo, la poètica del projecte també "podria contenir el fracàs de la seva pròpia utopia: com optar pel somewhere else quan l'aquí i l'ara sustenten visualment l'exposició?

D'aquesta manera, Adrian Melis, que viu a Barcelona sense residència legal, documenta les vicissituds del seu viatge per carretera fins a Basilea (Suïssa) mentre s'exposa a ser detingut per les autoritats migratòries. Darius Miksys relaciona el seu treball amb el pavelló lituà de la Biennal de Venècia d'aquest any, que consisteix a posar a disposició dels visitants un catàleg de 173 artistes del país que van rebre els darrers anys beques del govern. El públic pot decidir les obres que vol veure i, a partir d'aquesta selecció, es reorganitza cada dia l'exposició; Miksys envia cada dijous a la galeria el resultat de les votacions. Rumiko Hagiwara fotografia des del mateix indret i a la mateixa hora el cel d'Amsterdam; i Fran Meana documenta la troballa al sud d'Espanya de fragments de ceràmica negra per reconstruir-la. Irving Vera repeteix una mateixa acció que feia quan era petit, a Cuba, quan llançava monedes pels racons de la seva ciutat; veiem en un vídeo com col.loca la moneda en els rails del tren i espera que el vehicle passi i l'aixafi. Mauro Cerqueira es filma destruint el sostre del seu estudi: el visitant de la galeria pot consultar els llibres amb fotografies i arxius de la memòria econòmica de l'edifici. Martí Ansón reprodueix els mobles que va dissenyar el seu pare als anys seixanta i que van ser una fita social; cada cap de setmana la galeria mostrarà l'evolució de vendes del producte ja "aurificat" (com a obra artística), per reprendre el recurs de l'obsolescència, com van voler els artistes de l'art empobrit.

En una altra col.lectiva, Estrany & De la Mota reuneixen més "actituds" antiil.lusionistes i processuals que, com havia passat en l'art sorgit després del moviment minimal, neixen sota la forma de possibilitats creatives o de promeses incomplertes com a substituts dels objectes específics. Les obres d'aquests artistes especialment inventius (els comissaris David Bestué i Marc Vives prenen el títol Belvedere del pub clàssic barceloní a prop de la galeria) tenen com a referència els treballs de Bruce Nauman (Violent incident, 1986) i González Torres (Last Night, 1993) i es distribueixen en la galeria aleatòriament, amuntegats, suspesos (una manera d'atacar la convenció figura/ fons de l'escultura i la pintura), i juguen amb la seducció i allò hermètic, fugint d'una materialització única. Entre la vintena de peces, destaca el treball de la hispanoveneçolana Patricia Esquivias (1979), Folclore III (2010), relat en imatges sobre l'arquitectura dels pobles que són a prop d'un finisterre que descobreix analogies en les construccions asteques, exemple d'obsolescències urbanes com a eixos cerimonials.