"Els artistes avui són més eficients"

És un dels tres caps pensants que han aconseguit que el Sónar arribi a l'edició divuit amb una salut de ferro i un futur consolidat. Enric Palau és més que un booker o explorador de les tendències musicals, busca el risc a l'hora de programar. I es nota.

Pregunta. Com es fa un festival de música electrònica en una ciutat que no és techno?

Resposta. A Barcelona hi ha una mena de debat sobre si existeix escena o no. Però hi pot haver propostes interessants sense haver-hi escena. El mateix Steve Reich, que és el músic minimalista més important, no està envoltat d'una escena, i és el millor. En canvi, Brooklyn té molts clubs però no té cap estil artístic. Les escenes es donen de manera espontània, i si no hi són no passa res.

P. Ho tenen més difícil que abans els músics d'electrònica?

R. L'artista ha de treballar més directament les eines per connectar amb el seu públic (Facebook, Soundcloud, Mixcloud). Cal dir que els artistes cada vegada són més eficients. Avui són així. A més, els artistes estan en condicions d'igualtat arreu del món. Una cosa feta aquí ha de tenir un mercat global, això s'ha de veure. Té més opcions de sortida Cabo San Roque o El Timbe que no pas els grups pop d'aquí.

P. I seria més senzill crear el Sónar avui que fa divuit anys?

R. No seria més fàcil muntar el Sónar avui. Seria diferent. Llavors (el 1994) era arrencar una cosa radicalment nova, fins i tot la idea de festival era una novetat. Nosaltres buscàvem l'originalitat. El Sónar va començar en un moment en què la transversalitat de formats arrancava. I en aquestes darrers anys la tecnologia ha democratitzat l'accés a l'art. Ens vam preguntar què hauria de néixer ara i vam respondre amb el Sónar Kids. La democratització de l'accés a la música ha arribat, però a la infància encara no. L'educació va encara enrere i els nens encara van amb la flauta de fusta, que està bé, però no és només això.

P. En què ha canviat el món de la música electrònica?

R. Avui els dj's s'han adonat que cal oferir alguna cosa més. Plastik Man, Steve Aoki o Boys Noize ho han sabut fer. A part d'oferir la música estan disposats a fer espectacle. Ja vénen amb projectes molt ben construïts, amb un gran desplegament tècnic, amb imatges.

P. Com s'ho fan per créixer? Com mantenen la tensió per la novetat?

R. Tenim una curiositat vocacional, personal de festival com si diguéssim. No fem una llista del millor de l'any, això no ens interessa. El concert de màquines de cosir de Martin Messier no sortirà als 40 principals, però l'oferim.

P. El techno encara té l'etiqueta de música pedant.

R. No és una aposta acadèmica la d'aquest festival. És lúdica. L'etiqueta electrònica pot allunyar al públic que no és proper, però oferim propostes que estan fora de l'esfera habitual techno, com Nicholas Jaar o The Human League.

P. Però hi ha artistes que vénen més sovint, marca Sónar?

R. Com a festival sí que tenim una curiositat Sónar. És clar que tens en compte que els artistes siguin o no coneguts. Sí que hi ha 'artistes Sónar', hi ha fins i tot els que tenen carreres paral·leles a nosaltres, com Carsten Nicolai o Rijoi Ikeda, o Buraka Som Sistema. Per exemple, una artista com M.I.A. va fer la seva primera actuació a Espanya al Sónar.

P. No s'ha fet massa gran aquest festival?

R. És un gran festival de més de 150 artistes en 3 dies que mou més de 70.000 persones. Volem explicar a la gent què fem, quines experiències oferim, i que sigui tot còmode. Hi ha una mesura que ens agrada i que fa una dècada que tenim establerta. De fet, al Regne Unit diuen que nosaltre

s fem un 'festival boutique'.