ENTREVISTA

"Aquí hi falta generositat"

Ricardo Szwarcer (Buenos Aires, 1948), de rigorós negre com de costum, afronta sense gaire malenconia —ha passat de tot a la vida— el seu darrer festival Grec com a director. La que comença demà serà la cinquena edició que figura al capdavant, després de prorrogar un any el contracte inicial de quatre. "Tinc perspectiva, és clar, el Grec fa 35 anys i jo en fa 37 ja era director del teatre San Martín de Buenos Aires". Li dic a Szwarcer que em recordo perfectament de la primera vegada que el vam veure en una roda de premsa. Molts dels que ara el trobarem a faltar vam pensar que era un fitxatge marcià! "I ho era!", se'n riu el director. "Havia passat per un procés semblant a França. Venir d'un altre país a dirigir un festival és complex per tothom, hi ha un aprenentatge. És un exercici molt interessant, existencial. Són valors, preocupacions, tradicions i hàbits diferents". No obstant això, "el balanç és positiu. Cinc anys són pocs per donar-li una personalitat completa a un projecte, però s'hi veuen les línies. Crec que vam fer un canvi sense traumatismes i que el públic entén i aprecia el nou format".

Què recorda més del que li va sorprendre d'aquesta ciutat, d'aquesta cultura? "El tema identitari potser, si no l'has viscut; t'hi has d'apropar amb molta delicadesa. Em van recomanar, quan vaig arribar, que llegís el llibre de Robert Hughes sobre Barcelona. La ciutat és com una adolescent, va néixer en una nova forma l'any 92, és lògic que encara li costi trobar-se a si mateixa".

Diu el director que es va sentir ben acollit, però... "La gent és amable, tot i que hi ha una sensació de distància, et fan sentir que no en formes part, i això t'aïlla. No s'arriba a superar, això. És així i al final ho assumeixes com un fet. Sense judicis de valor. La veritat és que estàs massa pendent del malentès, de no equivocar-te en alguna cosa que pugui molestar". L'ambient professional va ser una mica reticent a acceptar-lo al principi. "Al principi, al mig i al final", riu Szwarcer, "exagero, en general m'han tractat bé, he treballat amb moltes complicitats".

El director considera que la ciutat "està immersa en una dinàmica imparable que genera moltes insatisfaccions". "El ciutadà se sent arrossegat i hi ha molt de mal humor, més enllà de la crisi i que el projecte de ciutat sigui en línies generals un èxit. El català emprenyat ha encarnat a Barcelona malgrat les evidents delícies de la ciutat". Sobre el caràcter general, Szwarcer deixa anar una perla: "La gent està més per rebre que per donar" (!). "Falta generositat. Falta entrega. Es pensa molt en 'què en puc treure jo, d'això'. Falta la disposició a donar el teu temps, a escoltar, una generositat espiritual tant com material". Pel que fa a la cultura, el director assenyala que és "molt jove". "Moltes institucions tenen deu anys o menys, el Teatre Nacional, el Lliure en la nova forma, el Mercat. Tanmateix, hi ha solvència professional i equipaments".

Tenim el nivell internacional? " Voler saber com se't veu des de fora és un altre acte molt adolescent. A Londres o París ningú s'ho demanaria. Els argentins sí, tenim aquest mateix tic, potser és un complex d'inferioritat". Complex d'inferioritat?, els argentins?! "I de què si no tanta fanfarroneria".

Szwarcer considera el gran moment de la seva etapa la trilogia de Castellucci, a falta de veure què passarà amb I am The Wind, l'espectacle de Chéreau, que pot ser "memorable". I del pitjor moment, no en dubta: "La inauguració amb La història del soldat, un xoc i una sorpresa".

Ricardo Szwarcer se'n va cap a un canvi de vida radical: assenyala a la paret del seu despatx la foto d'un bungalou en un paratge de muntanya i arbres. "Los Cocos, vall de Punilla, Córdoba, a 800 quilòmetres de Buenos Aires, una població que no ompliria mig amfiteatre Grec". Ricardo, un cosmopolita com tu, què hi faràs, allà? "De moment, passar-ho bé. I instal·lar-me. Després tinc un projecte de producció al 2012 a Europa, el portaré en part des d'allà; els avions i internet faran la resta, també tinc plans de docència a Buenos Aires". Ens trobaràs a faltar? "És un capítol tancat. Tinc el cor posat en el que ve ara, en l'aventura". Allà, hi deu haver fins i tot serps, Ricardo. "Sí!, l'altre dia em van enviar la foto d'una yarará, un escurçó molt verinós que havien capturat a prop de casa, i també iguanes".

* Este artículo apareció en la edición impresa del 0016, 16 de junio de 2011.