Sónar 2011. Manual d'ús (diferent)

El Sónar reprèn aquest any la fórmula de programació que ha funcionat amb eficàcia els darrers anys. Tot un seguit de noms populars permeten que el festival disposi de reclams que funcionen fins i tot entre els inexperts en electrònica, encara que l'eix de cada edició el formen noms de menys popularitat que s'obren a la curiositat i intuïció del públic que hi assisteix. El Sónar és, més que cap altre, un festival per deixar-se sorprendre, descobrir-hi noves referències i fer entrar pels ulls i les orelles sons diferents. No és que el panorama de l'electrònica i músiques contigües hagi evolucionat en excés, però sempre hi ha una cosa de cada Sónar que acaba quedant en la memòria.

Els populars

Entre els noms més destacats de l'actual edició del festival hi ha el dels veterans Underworld; tant, que van ser al Doctor Music Festival del 1996. Llavors eren novetat, avui són uns clàssics. Tant com The Human League, que al Primavera Sound del 2005 van demostrar que encara estaven en forma, lluny de qualsevol vel·leïtat que no fos recordar els seus millors anys. Un altre dels grans clàssics del Sónar serà Aphex Twin, és a dir, Richard D James, un artista salvatge que oferirà un espectacle en què la intenció se pressuposa. El set de discjòquei de James Murphy, el cap dels recentment jubilats LCD Soundsystems, M.I.A i el recitador Dizzee Rascal, que ja va destacar l'any passat al Sónar, complementen el ventall dels artistes més populars.

Els 'desconeguts' a seguir

Africa Hitech. La cosa agitada. Hi cap tot al projecte de Mark Pritchard i Steve Spacek, en especial uns baixos que semblen de goma i que tenen accent tropical. Però això és només una part d'un tot heterogeni, colorista i divers com una macedònia. (18 de juny | SonarPub | 00.30 h).

Atmosphere. La cosa recitada. Hip-hop blanc i matisat, gens agressiu, impropi per anar vestit amb un xandall. Duo veterà —van començar a finals dels noranta— de música no per alternativa menys digerible. (17 de juny | SonarVillage | 17.15 h).

Chris Cunningham. La cosa artística. "La seva proposta és pròpia d'una galeria d'art, però nosaltres l'ensenyem en un hangar". Paraules de Ricard Robles, codirector del festival, per explicar la proposta de Cunningham, realitzador de clips que promet un espectacle "que fa por i que alhora intimida". (18 de juny | SonarClub | 23 h).

Cyclo. Alva Noto & Sakamoto. La cosa bella. Música elaborada amb elements mínims al servei d'una bellesa captivadora. Dos xous diferents units pel bon gust, el tacte i la bellesa. (Cyclo 17 de juny | SonarClub | 22.30 h/ Alva Noto & Sakamoto 19 de juny | Nit Grec-Sónar (Teatre Grec) | 22 h).

Die Antwoord. La cosa canalla-arty. Sud-africans abonats al feísmo i a la canalleria. Han creat una imatge impagable al servei del hip-hop i la música més ballable. Semblen uns quillos blancs de la perifèria de Ciutat del Cap. (17 de juny | SonarPub | 3.15 h).

Four Tet. La cosa suau. Amb set discos a l'esquena, no són uns desconeguts. Electrònica bonica i melòdica que no deixa de banda el punt de sorpresa. Si en el concert sona Sing, hi haurà bogeria. (17 de juny | SonarVillage| 19.15 h).

Ghostpoet. La cosa obscura, el recitat amb cadència sobre bases fumejants. Recorda, llunyanament, el so Bristol, però, lògicament, amb la pulsió més actual. Per sota palpita l'estètica associada a un artista negre, Obaro Ejimiwe. (17 de juny | SonarHall | 20.30 h).

Hype Williams. La cosa rara. Possiblement la més rara avis del festival. No hi ha per on agafar la seva música, una amalgama de sons amb una intenció que sembla que sigui descol·locar el que l'escolta provocant-lo. Denominar la seva proposta amb l'epígraf de terrorisme de baixa fidelitat és força encertat. (18 de juny | SonarComplex | 21 h).

Janelle Monáe. La cosa negra. Un espectacle multicolor de música negra. Soul, funk i bogeria disparats per la veu d'una artista menuda però amb una personalitat gegant. La cosa carnal del Sónar 2011. Encara es recorda el concert que va fer a l'Apolo. (18 de juny | SonarPub | 23.30 h).

Katy B. La cosa blanca. De barri i que farà embogir els anglesos presents al festival. Sons de ball servits pel funky, rhythm and blues, dance i house a tot drap. N'ha tingut prou amb un disc, On A Mission, per fer-se conèixer. (17 de juny | SonarDôme | 17.30 h).

Magnetic Man. La cosa famosa. Fa dècades es portaven els supergrups, idea que es torna a posar al dia, ara en l'electrònica. Magnetic Man són Artwork, Benga i Skream, tres dels més avantatjats productors de dubstep, junts en un disc de títol homònim pensat per vendre. (18 de juny | SonarClub | 3.15 h).

Nicholas Jaar. La cosa elegant. També tendra, sofisticada, calmada, setinada. El disc de debut, Space Is Only Noise, és un catàleg d'elegància carnal, minimalista i detallada. Els cyborgs s'estimarien amb música com aquesta. (16 de juny | SonarHall | 17 h).

Shangaan Electro. La cosa africana. Soweto amb piles o ben endollat al corrent. Sons tradicionals passats per l'electrònica i disparats a tota màquina. Perquè els negres no només toquen el tambor. Que també. (18 de juny | SonarVillage| 19.15 h)

The Gaslamp Killer. La cosa amb cabellera. Discjòquei i cabelleres sembla que no lliguen. Fins que William Benjamin Bensussen ha demostrat tot el contrari. Excèntric i personal parla amb l'audiència mentre punxa, i no es descarta que programi freqüències sense ritme. Entre altres coses. (18 de juny | SonarClub | 2.15 h).

Toro y Moi. La cosa de moda. Projecte de Chaz Bundick, artista considerat com un dels noms de l'any. La seva música sona a revisió bonitista de sons passats —anys 80, és clar— revisitats amb tecnologia actual i homenatjant el soul i el funk. En diuen chillwave. (16 de juny | SonarVillage | 15 h).