'Carmen' i els toros

La Cuadra de Sevilla, el grup teatral creat per Salvador Távora, torna una vegada més a Barcelona i ho fa per duplicat al Paral.lel: Carmen, al Teatre Victòria i Rafael Alberti —un homenatge al poeta— a l'Arteria Paral.lel. Una bona notícia que confirma que aquesta ciutat continua donant per a molt més del que alguns voldrien. Per Távora, en qualsevol cas, és com ser a casa, en un lloc en què se sent deutor.

"L'últim toro que vaig matar es deia Farruquito", recordava l'altre dia a Casa Leopoldo, racó taurí per antonomàsia. "Va ser a la plaça de Palma de Mallorca, el 1960. Havia matat el picador, i quan vaig entrar a matar em vaig preguntar: Ho fas per venjança o per ofici? Per ofici, em vaig respondre. I després vaig deixar el món dels toros". Salvador Távora s'acabaria dedicant al teatre, fundaria la companyia La Cuadra, amb el descarat propòsit de rescatar una visió real d'Andalusia i enfrontar-la a la col·lecció de tòpics amb què el franquisme havia construït una imatge, no només d'Andalusia, sinó d'Espanya: la d'un folklorisme feliç de cartó pedra.

"Si Catalunya no ens hagués donat suport, no existiríem", diu Salvador Távora

Era l'any 1972 quan va presentar Quejío i al poder no li agradava gens que algú fes miques aquell mirall deformat. La consigna era acabar amb La Cuadra. "Si Catalunya no ens hagués donat suport", diu ara, "no hauríem sobreviscut, perquè només aquí es podia esperar un reconeixement de l'art no convencional, heterodox". El dictador va morir, la democràcia va arribar i Távora va passejar els seus espectacles per tot el món.

Aquesta Carmen. Ópera andaluza de cornetas y tambores ja fa 15 anys que recorre els escenaris, incloses les places de toros en què es lidiava un toro com a part de l'espectacle —amb la consegüent polèmica— o llocs i dates tan improbables com un teatre del carrer 52 de Nova York el 12 setembre del 2001, justament l'endemà de l'atac contra les torres bessones.

Durant aquest temps, aquesta Carmen ha anat canviant. La lídia d'un toro, que només es va introduir en la representació en comptades ocasions, quan tenia lloc a una plaça, s'ha substituït per l'espectacle dels retalladors valencians, que ballen i regategen el toro (retallen) sense matar-lo. "Com a l'antiga Creta". L'únic que no ha canviat és l'esperit del personatge, de dona lliure i independent.