L'univers Gaudí, de la terra al cel

Entre una i tres hores. És el temps que cal, en funció del propi interès, per visitar el Palau Güell, una construcció de façana sòbria i grisa situat al número 3 del carrer Nou de la Rambla. L'edifici, la primera gran construcció que va fer Antoni Gaudí (als 35 anys), conté moltes de les tècniques, els materials i els colors de l'univers gaudinià. Fet per encàrrec de l'industrial Eusebi Güell entre el 1885 i el 1890 perquè fos el seu habitatge habitual, el Palau s'ha tancat durant set anys mentre s'hi duia a terme una exhaustiva restauració dirigida per Antoni González, cap de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona, propietària de l'edifici. Avui torna a obrir les portes, disposat a convertir-se en visita obligada i demostrar per què és un dels edificis més genuïns de l'arquitecte modernista.

Des del subsòl —on hi havia les cavallerisses amb les impressionants columnes de maó vist que deixen veure el sistema pel qual se sosté la construcció— fins a la terrassa, es fa un viatge de la terra al cel, passant per la planta a nivell de carrer on una escala de pedra, digna de Lo que el viento se llevó, rep els visitants; una planta noble on hi ha les estances privades dels Güell: el menjador amb els únics mobles originals o la gran sala de 80 metres quadrats i 13 d'alçada, l'autèntic eix de l'edifici, que tan aviat servia per a actes socials, sala de concerts on el protagonista era l'òrgan de més de 1.300 tubs, com de capella, després d'obrir les dues enormes portes de llautó daurat que ocultaven les imatges religioses. Al pis de dalt, els dormitoris d'Eusebi Güell i la seva dona Isabel López, un per a cadascun, i un altre per als fills i cuidadors. Més amunt, a les golfes, on hi vivia el personal de servei, s'ha instal·lat una exposició que explica la restauració i, a la terrassa, a part de poder veure una vista espectacular de tota aquesta zona de la ciutat, es pot passejar entre 20 xemeneies de trencadís (encara que no totes són de Gaudí) i la llanterna que il·lumina la gran sala.

Però també es pot fer una visita més pausada que demana anar amb els ulls ben oberts per no perdre'n cap detall. Com que el Palau era l'habitatge d'un industrial ric, els materials són de primera qualitat: pedres, ceràmiques, metalls i fustes exòtiques que Güell transportava amb els vaixells del seu sogre, el marquès de Comillas. Aquests materials estan repartits per les vuit plantes de l'edifici, en les gelosies de caoba de les finestres o al banc d'eben de la sala de fumadors. Materials que, en mans de Gaudí i dels seus artesans, van aconseguir crear fins a 160 tipus de sostres diferents, més que les estances que té el Palau. Entre el terra de pedra polida i els marbres de colors, en destaca un d'impacte: el de l'entrada creat amb llosetes de fusta, per atenuar el soroll dels carruatges. "La restauració ha demostrat que hi continuen havent artesans", assegura González davant de dos canelobres de bronze que han recuperat l'aspecte original després que n'hagin eliminat una pàtina fosca.

Tot i que el Palau està construït on abans hi havia quatre habitatges amb la casa que Güell va heretar dels seus pares, el Palau té una planta reduïda. Tanmateix, Gaudí va saber aconseguir que els espais semblessin més amplis. A la Sala dels Passos Perduts, amb aires de l'Alhambra, les columnes i la tribuna creen una triple façana i a la sala del costat d'un dels dormitoris —on destaca un plafó d'Alexandre de Riquer sobre la xemeneia amb la imatge de Santa Isabel d'Hongria— un mirall multiplica la llum que entra per una finestra mínima.

L'entrada val 10 euros, inclosa l'audioguia en vuit idiomes. Per problemes de seguretat, només el poden visitar 160 persones a la vegada. És recomanable, per tant, que es concerti la visita a palauguell@diba.cat.