L'escriptura com a simulacre

W O EL RECORD

DE LA INFANTESA

Georges Perec

Trad.: Margarida Casacuberta

L'Avenç

174 pàgines. 18 euros

Georges Perec, fill de jueus polonesos emigrats i orfe des de molt petit, va morir prematurament fa vint-i-nou anys. Des de llavors la seva obra no ha parat de créixer, fins al punt que aquest escriptor és fonamental per entendre la literatura del segle XX. Perec (Bordeus, 1936-París, 1982) va formar part de l'Oulipo. Aquest grup d'avantguarda es caracteritzava per assajar models de composició literària basats en les fórmules de la combinatòria matemàtica, conquerint per la via de la limitació i la lògica fractal noves expansions en els processos de creació. Perec, acròbata de l'estil, prestidigitador de la paraula i experimentador literari fins a l'últim alè sempre va esquivar els riscos inherents a la seva aposta avantguardista: l'amanerament, la logomàquia o l'autarquia pròpia d'algunes derivacions de la ludolingüística. Obres com Les coses, La vida (instruccions d'ús) o El segrest són calidoscopis textuals que conjuguen virtuosisme formal i substància vital. La manca de sentimentalisme, la participació aparentment neutra en el procés narratiu o la capacitat per descriure l'univers a partir d'una constel.lació d'elements minimals han convertit aquest autor en un referent gegantí. Ara, en traducció excepcional a cura de Margarida Casacuberta, L'Avenç publica W o el record de la infantesa, novel.la que El Aleph havia traduït al castellà l'any 2003.

Perec sempre va esquivar els riscos inherents a la seva aposta avantguardista

A La vida (instruccions d'ús), publicada el 1978, Perec posa de relleu la impotència de tot acte narratiu a l'hora de captar i transferir la realitat. En aquesta novel.la Perec llega una poètica: la literatura enumera el món, però sense sucumbir en cap moment a la desmesura d'intentar d'interpretar-lo. W o el record de la infantesa (1975) és una obra que ja prefigura aquest mateix propòsit tot remarcant el desnivell entre realitat i versió de la realitat, revelant les falles que hi ha entre escriptura i memòria en aquelles obres que assagen el gènere impossible de l'autobiografia. W o el record de la infantesa presenta una estructura dual: la descripció objectiva de la infantesa de l'autor corre en paral.lel a l'argument dels capítols declaradament imaginaris que relaten la vida d'un desertor que adopta una identitat falsa, la d'un noi que presumptament ha mort en un naufragi prop de la Terra de Foc. Aquest doble relat ?que recorda la lògica de sinergies present a Les palmeres salvatges, de Faulkner? és un recurs d'amplificació de la versemblança. D'una banda hi ha la descripció objectiva de la vida d'un autor que declara "no tinc records d'infantesa" i que per tant haurà de (re)construir-los a partir "dels paranys de l'escriptura". I de l'altra hi ha la ficció deliberada d'un home que surt a la recerca de qui li ha prestat el nom i que descobreix una illa dominada per un règim de vida concentracionari basat en el culte a l'esport. Objectivitat i ficció reforcen la veracitat enmig d'una tessel.la feta de records, objectes, pistes, dades i paisatges. El nazisme que va perseguir l'autor i va eliminar la seva mare ho ha envaït tot i es prolonga ara sobre el món imaginari de W. Com en una pintura de Balthus, Perec narra la impossibilitat de recuperar la pàtria perduda de la infantesa. Com inspirada en el temps de Bergson, Perec sap que la memòria és només un record de l'últim record, i que, per tant, sempre deforma una realitat amb prou feines conjurable a través del simulacre de l'escriptura. Sublim.