Mantres

Tot i que l'economia és una ciència, els polítics i els empresaris sovint s'entusiasmen amb els mantres i no recorden tota la doctrina que la crisi ha ensorrat. Per exemple, que els preus dels pisos mai no baixen, o que els mercats són més eficients sense cap regulació. El Govern ha trobat ara una cantarella per justificar les rebaixes fiscals a les rendes més altes: si no les tractem millor, marxaran a una altra comunitat. L'ha fet servir per defensar la pràctica supressió de l'impost de successions per als grans patrimonis i per explicar una futura baixada de l'IRPF per als ingressos més elevats.

Hi ha dades que ho demostrin? "Touché", va respondre el conseller Andreu Mas-Colell a una diputada que les hi va demanar. Cap fiscalista amb qui he parlat en té. Però tampoc ningú creu que un alt directiu deixi Barcelona per València perquè aquí se li demana una petita contribució perquè les arques públiques —d'on surten els diners per a salut o educació— puguin sobreviure a la crisi. Potser, em deia un expert, algú podria fer trampes perquè una donació quedi lliure d'impostos, però el Govern ha deixat intacte aquest tribut.

Si tant ens amoïna que marxi capital, preocupem-nos també pels milers de joves que fugen a altres països davant les magres perspectives laborals i educatives de casa nostra. No és fàcil trobar feina, encara és més complicat aconseguir-ne una d'estable i molts dels qui la tenen pateixen ara reduccions salarials. Per acabar-ho d'adobar, veurem una de les retallades de serveis públics més grans que es recorden. Si convenim que aquestes prestacions formen part també de la riquesa dels ciutadans, el resultat és un país cada cop més pobre. El Govern hauria de pensar-s'ho almenys dues vegades a l'hora de renunciar a qualsevol ingrés.