Ni fussió ni 'collage': Las Migas

LAS MIGAS

Palau de la Música Catalana.

Divendres 7 de gener. 21 hores.

De 15 a 32 euros

La primera cita del Festival del Mil.leni d'enguany al Palau de la Música és un plat fort: Las Migas. Es tracta del primer Palau d'aquesta banda heterogènea de música heterogènea, malgrat que se les etiqueti de flamenc i punt. El concert de divendres serà un bona ocasió per adonar-se de tots els vertexs de la seva proposta oberta i, sovint, exquisita. Efectivament Las Migas és un grup renovador, comparat sovint amb la força i la intel.ligència de Maite Martín. Es tracta d'Isabelle Laudenbach, Lisa Bause, Marta Robles i Sílvia Pérez Cruz: una francesa, una alemanya, una sevillana i una palafrugellenca, no hi pot haver millor còctel. Aquest grup sense pàtria fixa ja porta set anys proposant un flamenc que serveix de base per afegir-hi altres tonalitat. Ni fussió, ni collage, neix una musica nova. I la seva fama va creixent, primer gràcies al boca-orella, i ara ja amb més projecció, diguem-ne, comercial.

Aquest quartet liderat per la veu de Sílvia Pérez Cruz s'estrena al Palau de la Música

Sobre el concert de demà al Palau, un escenari que condiciona a qualsevol, cal parar compte en qui les acompanyaran: Paco Weht, al contrabaix i Aleix Tobías, a la percussió. A més, comptaran amb convidats especials per l'ocasió: Joan Antoni Pich, al cello, Maria Juan, a la viola i Raül Fernandez Refree, productor de Reinas del Matute (Nuevos Medios, 2010), a l'ukelele i també s'encarrega dels efectes.

Però algú encara no sap qui són Las Migas? Doncs han acabat el 2010 amb la confirmació de la venta de 5.000 exemplars del seu primer disc, que va sortir al mercat a finals de maig, i que ha estat seleccionat com un dels millors discs de l'any pel diari francès Liberation i disc revelació de l'any en la categoria de flamenc per Itunes, la botiga de música d'Apple. El tema Perdóname Luna, del que van estrenar videoclip fa poc, ha estat triat entre les 100 cançons del 2010, per l'EP3 d'EL PAÍS.

Amb l'àlbum Reinas del Matute, han presentat una col.lecció de temes que són referencials per entendre-les. Cançons de tot tipus, passades pel seu tamís aflamencat, i salpebrat amb violí i astúcia. Flamenc? Sí, gràcies, però hi trobem molt més. Punts jazzístics, incursions pop i tímids apunts de bossa nova. I a part de la instrumentació a ningú pot deixar indiferent la imponent i narrativa veu de Sílvia Pérez Cruz. Aquesta palafrugellenca és una estajanovista, també col.labora en grups Llama, Coetus, Xalupa (imperdible versió de la nadalenca El noi de la mare) i Ressons de l'Al-Andalus. A més, té una carrera en solitari que ja ha esta premiada.

Pel que fa a les lletres de Las Migas també cal posar-hi un notable. "Qué sabe la Luna, cuando soy sincero, si una vez te quise o si aún te quiero", diu la lletra de Perdóname Luna. L'amor i el desamor, les forces que mouen el món, són la línia de d'inspiració habitual. I també els versos que emanen de Sílvia Pérez tenen punts que recorden cobles i flamenc més tradicional. En ple quejío, a la cançó A la Luz de la Vela apareixen petites joies poètiques com aquesta: "¿Cuál es el nombre del dolor que me quema las entrañas cuando siento tu sabor?". En tot cas, el concert de demà al Palau servirà per comprovar la solidesa d'aquesta aposta novedosa que ha vingut per quedar-s'hi.