Una collita irrellevant

Hi ha consens: la collita 2010 conté tanta qualitat que va pel camí de convertir-se en històrica. Diuen que les altes temperatures de setembre van permetre als viticultors esperar prou perquè el raïm arribés a graduacions i nivells d'acidesa òptims. No hi va haver plagues i la verema es va poder fer al ritme precís.

Desconec el que donarà de si la tòfona o el pernil ibèric de gla, els ous d'esturió o la textura del fetge d'oca. Espero que més del mateix. Però sí que podria parlar de la collita cultural catalana. És veritat que, com a mínim, aquest no ha estat un any de plagues i pedregades, com va ser el 2009, amb el vergonyós cas del Palau de la Música ?encara per fumigar a fons?, o la partida cap a Madrid ?per pura incompetència? de l'arxiu del fotògraf Agustí Centelles. Però tampoc no ha estat una bona collita, sinó més aviat una anyada d'aquelles que cauen en oblit.

La crisi, certament, ha pesat de manera decisiva sobre les programacions museístiques i culturals; la manca de pressupost ha fet encallar molts projectes. L'últim any del tripartit ha parit la llei del cinema, que caldrà veure si s'arribarà a aplicar.

En el camp editorial, la veritable indústria catalana, només alguns cellerers d'alt nivell, com Carmen Balcells, han tingut un any miraculós: els seus premier crus Cercas, Matute i Vargas Llosa han tocat el cel. Jaume Vallcorba ha celebrat el 30è aniversari de Quaderns Crema, arbre del qual va sorgir l'èxit El Acantilado, i Jorge Herralde, que el 2009 celebrava els 40 anys d'Anagrama, anunciava la venda del mític segell a la italiana Feltrinelli. Però aquesta és una altra història, i bàsicament, en castellà.