REPORTATGE

"Molts grups han picat pedra"

El festival estiuenc PopArb és un dels millors aparadors per copsar l'estat de salut de la música catalana, no només del pop.

Pregunta. Des del 2005, PopArb ha vist el bo i millor del pop català. Quin és el denominador comú d'aquests darrers anys?

Resposta. Diria que la majoria de grups que programem creiem que tenen o estan buscant la seva personalitat musical i un discurs propi que funcioni en directe. A més, una gran part dels grups i artistes ja tenen una vocació professional, fet que facilita les coses i garanteix la qualitat de les propostes a l'escenari.

P. És més fàcil programar ara que llavors?

R. No ho crec. Les dificultats d'abans i les d'ara són diferents. Abans hi havia menys grups sòlids. Ara hi ha els d'aleshores i els nous, i no hi ha espai ni temps per a tots. I descartar sempre és difícil. D'una altra banda, en les primeres edicions, la decisió sobre cada grup era nostra i només nostra, però com passa amb els personatges de les novel.les o les cançons, el festival ha anat prenent vida pròpia i ens demana que hi participin alguns grups, de manera que la nostra decisió en la programació és avui més complexa.

P. La música en català està sortint de l'armari?

R. No sé de quin armari havia de sortir la música en català, ja que té una tradició important des dels anys 60. La que a mi m'agrada, personalment, no hi era enlloc. Si l'armari és el de la vergonya per cantar en l'idioma en el que vivim, celebrem-ho. A aquestes alçades, i afortunadament, ja és habitual sentir grups de diversos estils en català, com passava i continua passant amb el castellà i l'anglès.

P. Són indestriables el creixement de la música en viu i la consolidació de bandes de casa nostra?

R. Segurament hi ha més factors lligats, però sí que és cert que cada vegada hi ha més públic interessat en més propostes locals.

P. Com influeixen fenòmens com Els Amics de les Arts o Manel?

R. Fenòmens com els d'aquests dos grups han ajudat que el gran públic català es fixi en més grups i artistes. Són fenòmens diferents i propostes diferents, però en els darrers dos anys són els dos grups que han provocat una resposta massiva per part d'un públic que semblava que no existia.

P. Es detecta una certa maduració en propostes catalanes com es pot veure en Mishima o Mazoni?

R. I en Standstill, i en Love of Lesbian i en Sanjosex, i en tants altres grups que fa molts anys que piquen pedra i que han anat contribuint a fer créixer el crèdit per la música feta aquí. El més sorprenent és que bandes joves i amb pocs discos ja mostren un grau de maduresa, personalitat i credibilitat elogiable.

P. Calen més festivals com el PopArb?

R. Ja n'hi ha. Si no exactament iguals, sí dels que donen suport als grups locals. El Palm Fest, el Faraday o el Let's Festival són tres exemples clars de coherència en la programació sense donar l'esquena a l'escena local.

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS