Promeses en temps d'eleccions

INTO THE LITTLE HILL

Teatre del Liceu. Barcelona

Dies 2 i 3 de desembre

No passa sovint que una òpera contemporània, composta fa quatre anys, no hagi deixat de representar-se des que es va estrenar el novembre del 2006 a l'Òpera de la Bastilla de París. L'autor del prodigi és el compositor George Benjamin (Londres, 1960), un dels grans noms de la música contemporània britànica a qui vàrem descobrir a Catalunya la dècada de 1990 de la mà del director d'orquestra Josep Pons i la ja desapareguda Orquestra del Teatre Lliure; i l'òpera porta per títol Into the little hill (Cap al petit turó), un conte líric —segons definició del propi autor— en dues parts per a soprano, contralt i 15 instruments que el Teatre del Liceu estrena aquest vespre a Espanya. L'obra, de la qual ja circulen pel món dues produccions, es presenta a Barcelona amb el muntatge estrenat l'any passat al Limbury Studio del Covent Garden de Londres amb direcció d'escena de John Fulljames i l'orquestra London Sinfonietta dirigida per Franck Ollu.

El Liceu estrena 'Into the little hill', al.legoria del 'Flautista d'Hamelin', de George Benjamin

Into the little hill, amb llibret del prestigiós dramaturg britànic Martin Crimp, és una reinterpretació lliure en clau política del conte del Flautista d'Hamelín. Aquí el protagonista, a més del flautista, a l'obra un desconegut, és un ministre que la vigília de les eleccions i davant el clam de la multitud que extermini les rates —"Mata i tindràs el nostre vot", clamen— contracta els serveis del desconegut perquè les faci desaparèixer. El ministre surt reelegit i, quan el desconegut torna per cobrar, el polític li diu que les rates se'n van anar per voluntat pròpia i que no li pagarà el que li va prometre. L'endemà, la ciutat es desperta descobrint que tots els nens han desaparegut.

Les dues intèrprets de l'òpera, al Liceu la soprano Rebecca Bottone i la mezzosoprano Susan Bickley, es reparteixen tots els papers de l'obra, inclòs el del narrador, sense identificar-se en cap d'ells, seguint un estil distanciat afí al que Crimp ha desenvolupat en la seva obra teatral. Això fa que Into the little hill se'ns presenti com una al.legoria, que formalment pot remetre més a l'oratori o al misteri que no pas a l'òpera en el sentit tradicional del gènere.

La interpretació de l'òpera, que dura 40 minuts, va precedida de tres breus peces instrumentals: Fantasia VII (1680), del barroc Henry Purcell amb arranjaments del propi George Benjamin i les seves obres Flight (1979), per a flauta sola; i Viola, viola, duo per a dues violes de 1997.