"Des de Pau VI, hi ha una involució a l'Església"

Lluís Busquets, de 63 anys, professor de Literatura de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), exseminarista i teòleg titulat a la Universitat Gregoriana de Roma, acaba de publicar el llibre Carta al Papa, amb el que pretén fer arribar la seva veu fins al pontífex. El dia de la presentació, va fer el ple, cosa que li fa pensar que el seu missatge també és el d'un ampli sector de l'Església catalana.

Pregunta. Quin és el seu missatge?

Resposta. Vull que el Papa entengui l'especificitat catalana dins d'Espanya. Quan vaig saber que visitaria Barcelona, estava llegint les memòries de Jordi Pujol i em va impactar quan explica que la seva dona va plorar quan Joan Pau II va venir a Montserrat: "Aquest home no s'estima Catalunya", li va dir.

"Ratzinger és qui domina l'Església. [...] Se l'acusa d'haver traït el Vaticà II"

P. Vostè també se sentia dolgut per les advertències de l'anterior pontífex, pel que fa al risc del que definia com a "nacionalismes exacerbats"?

R. Sí. I vaig pensar: no pot ser que aquest Papa no sàpiga on va. Ho ha de saber. Jo, per exemple, estic a favor d'una Conferència Episcopal Catalana. Però, a partir de Catalunya, voldria tibar del fil i parlar-li d'altres coses: d'una Església antidemocràtica tancada en si mateixa, que gira l'esquena al món, a la ciència; d'un masclisme terrible, d'estructures econòmiques escandaloses... Molta gent em deia: és inútil, no serveix de res, no escolta ningú. Però continua endavant. I allà està.

P. Recent editat. A punt per a la visita del Papa, a qui un sector de la ciutadania d'una plataforma el rep amb un 'Jo no t'espero'. A vostè tampoc li sembla bé la visita?

R. Em sembla bé que faci viatges, però no amb tota aquesta organització. Si és pastoral, el viatge no pot ser polític. Un pastor no ve amb tot aquest seguici.

P. Però el Papa actualment lidera una organització que representa més de mil milions de persones. Creu que pot venir, per exemple, sense protecció?

R. Aquest Papa, no. El que jo voldria, sí. I, com jo, moltes altres organitzacions catòliques. La seva manera de presentar-se és més la de Constantí que la del successor de Pere. Volem que vingui un Papa que comuniqui al Jesús alliberador. Que aquell missatge qualli. És un missatge potent. No fa falta que ens el passin per filtres. El que avui és la teologia de l'alliberament, que denuncia la marginació, les víctimes que està deixant un món privilegiat. Volem una Església que defensi els pobres.

P. Algunes veus dins de l'Església diuen que el vostre discurs es queda curt, ha quedat desfasat i fins i tot és una de les causes de la debacle del catalicisme perquè fa seguidisme de posicions polítiques, i que entre la còpia i l'original la gent sempre tria l'original. Argumenten que pobres no només ho són els que no tenen diners, que hi ha molts pobres als països rics: els vells que viuen sols, els joves sense il·lusió que sucumbeixen a la droga... Creu que aquests no són pobres?

R. Entre el cardenal Rouco i Casaldáliga, se sap de seguida qui és el que fa costat als pobres.

P. Vostè també retreu a l'Església que representa Benet XVI de girar-li l'esquena a la ciència, però el Papa parla constantment de la necessitat de conciliar fe i raó. És un dels punts essencials en els seus discursos.

R. El que vull dir és que des que Ratzinger va estar al capdavant de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, l'Església no comparteix els criteris de la ciència, que sí que accepta per exemple el cardenal Martini. O en moral sexual, l'oposició a l'ús dels preservatius a l'Àfrica per frenar el contagi de la sida. I en l'àmbit econòmic, el rebuig al combat contra el blanqueig de diners... I el més greu és que aquesta línia es mantindrà durant molt de temps perquè Ratzinger és qui domina l'Església. Els bisbes es trien des de dalt, cauen amb paracaigudes des del Vaticà. No ha sortit de la ploma de Joan Pau II un altre Casaldáliga. Des de Pau VI, hi ha una involució.

P. Però jo li parlava de la relació entre fe i raó, que el Papa defensa com un dels punts forts dels seus missatges. No creu que és així?

R. Sí, en parla molt. Jo el segueixo com a teòleg. Llegeixo el que escriu. És molt intel.ligent. Però es posiciona des d'una teologia patrística, que ignora els primers segles del Cristianisme, quan, per exemple, els bisbes els triava el poble. Vull dir, per exemple, a la seva concepció teològica que la Veritat és jeràrquica, com si vingués des de dalt. Superrevelada. No recull el que el Concili Vaticà II va proclamar que la veritat es manifesta també des de baix. Per això, se l'acusa de trair el Vaticà II.

P. Ha escrit aquest llibre per fer arribar el Papa un missatge. Creu que l'arribarà a llegir?

R. Jo l'hi he enviat. I amb intenció que l'hi arribi, perquè l'he enviat amb un tibi tantum, una fórmula que indica que només el pot obrir ell. La veritat és que no crec que el llegeixi, però confio que potser el cardenal Bertone, que ja ha vingut a Catalunya, li'n pugui dir alguna cosa.