La Sagrada Família està acabada

Quan temps fa que no ha anat a la Sagrada Família? Deu, cinc, dos anys? Si és així, quan el dia 7 de novembre vegi per la televisió les imatges de la consagració, de ben segur que es quedarà bocabadat. I no tant per tota la parafernàlia del Papa, que segur que farà espectacle, sinó per la grandiositat de l'arquitectura de les naus, entre bosc mític i ossari de dinosaure, i, sobretot, perquè comprovarà que el temple està acabat. Sí, així mateix ho dic. És clar que faltaran coses, però el fonamental ja està fet. La catedral de Barcelona es va donar per feta al segle XV, tot i que fins al principi del segle XX no es va fer la façana principal. I el mateix va passar amb la de Colònia. Tot i així, són obres principals de l'arquitectura. Si les obres de la Sagrada Família ara s'aturessin no passaria res, podria funcionar com a basílica durant segles. Ho reconeix, fins i tot, Jordi Bonet, l'arquitecte en cap els darrers 26 anys: "El temple podrà tenir culte permanent i, en aquest sentit, sí, es pot considerar acabada".

En aquests moments, s'inverteix cada mes un milió i mig d'euros en les obres

Més enllà de polèmiques de tota mena relacionades amb la visita papal, el túnel de l'AVE o el debat sempre recurrent sobre si s'haurien d'haver continuat o no les obres tal com les va deixar Gaudí, val la pena tenir clares unes claus que ajuden a entendre un edifici que, sens dubte, és el més espectacular que hi ha a Barcelona.

Geometries. És força sabut el comentari d'Antoni Gaudí que el seu objectiu amb la Sagrada Família era "superar el gòtic", un estil que considerava el millor, però que feia servir "crosses", és a dir, contraforts i arcbotants. Per això, després de continuar el projecte iniciat el 1882 per Francisco de Paula del Villar amb estil neogòtic, va començar a treballar amb la idea de fer una arquitectura nova i es va "inventar" construir l'edifici a partir de superfícies geomètriques reglades. És a dir, superfícies que contenen rectes que generen amb el seu moviment formes corbes i naturalistes. Això ho va deixar escrit Gaudí en part i, a més, s'ha elaborat a partir de les maquetes que es varen conservar després de l'incendi de 1936.

Els elements bàsics que es repeteixen en tota l'estructura del temple són, bàsicament, helicoides, hiperboloides i paraboloides. A partir d'aquestes figures geomètriques —complicades de definir, tot i que han estat àmpliament explicades en llibres i en exposicions, a més de la mateixa pàgina web de l'obra (www.sagradafamilia.cat)— s'ha anat construint de manera "clònica" l'estructura de l'edifici. El fet que la base sigui la línia recta facilita la construcció i els avenços tecnològics, acompanyat dels ingressos dels turistes, l'han accelerada.

Tecnologies i turisme. Amb la utilització dels ordinadors i de programes com els que es fan servir per construir avions, s'ha pogut arribar, per exemple, a tallar la pedra directament des de l'ordinador. És a dir, es fa el càlcul, s'introdueix l'equació de la forma geomètrica i una màquina especial que talla superfícies tridimensionals va seguint mil.límetre a mil.límetre les ordres de l'ordinador. En aquest sentit, la construcció s'ha anat robotitzant cada cop més, i són molts els elements prefabricats que han permès agilitar els treballs. En certa manera, ha estat el principal laboratori d'I+D en tècnica constructiva de Catalunya.

Això ha anat en paral.lel a l'increment dels turistes que són avui en dia la principal font d'ingressos d'un temple que originalment s'havia de construir amb els donatius dels fidels. El 1992, hi hagué 658.330 visitants; el 2002, ja eren dos milions; el pic arribà el 2007, amb 2,8 milions i, l'any passat, a causa de la crisi, baixaren fins a 2,3. Això suposa uns ingressos enormes. Segons calcula Bonet, cada mes s'inverteix el que es recapta en les obres, "aproximadament un milió i mig d'euros".

El que està fet. Gaudí va deixar feta la cripta, part de la façana de l'absis i la façana del Naixement. Posteriorment, es va construir la façana de la Passió (que va provocar controvèrsia per les escultures que hi va situar Subirachs, avui una de les atraccions del temple), es feren els fonaments de la nau i es va anar construint el claustre (que ha d'envoltar en un quadrat tota la basílica) a la part de les dues façanes ja fetes. El 2000 ja s'havia cobert la nau central, que té una altura de 45 metres i des de llavors s'ha cobert el transsepte (66 metres d'altura) i l'absis (75 metres), que s'ha acabat aquest mateix any. En total, 4.500 metres quadrats que configuren un dels temples més estranys i fantàstics que s'han construït mai. Falten alguns elements decoratius, però fins i tot ja s'ha col.locat una part dels vitralls (que ha fet amb un estil abstracte i una tècnica clàssica de vitraller l'artista Joan Vila-Grau) i algunes escultures interiors, com la del Sant Jordi, de Subirachs, que decora la cantoria de la façana interior de la Glòria.

La Sagrada Família és luxosa, a l'estil de les catedrals antigues. La varietat de pedres, algunes quasi precioses, és impressionant. Les quatre columnes del creuer, per exemple, estan recobertes de porfiri vermell iranià. Aquest material, el més dur que existeix, s'ha emprat també per a l'altar, a la càtedra del bisbe (com a la Catedral, hi tindrà seu, és a dir, seient) i al terra del transsepte.

El que queda per fer. Malgrat el que s'ha dit anteriorment, les obres de la Sagrada Família no es pararan aquí. "L'endemà que marxi el Papa, ja es tornarà a treballar", diu Bonet. Les següents fases seran la construcció de les quatre torres dels evangelistes, ja començades, la de la Verge Maria i la torre de Jesús, que serà la més alta de la ciutat amb 170 metres d'altura, que quan estigui acabada serà visitable ja que té capacitat per a 40 persones que podran pujar en sis ascensors en diferents nivells. Segons Bonet, "els propers anys des de fora no es veuran els avanços perquè anirem pujant cap amunt, encara que hi haurà uns ascensors que permetran veure als visitants l'evolució de les obres". El que sí que es veurà seran els treballs al voltant del temple. Es seguirà fent la part del claustre que falta, el baptisteri, la capella de la penitència i les sagristies-parròquies de la part de l'àbsida.

La feina més immediata serà ampliar el museu, que doblarà la seva superfície. Aquestes obres estaran acabades en un any o dos com a màxim. L'últim serà la façana de la Glòria, la principal. Serà la més gran i espectacular, però també la més polèmica ja que per fer-la caldrà fer una remodelació urbanística global, i enderrocs d'edificis. Aquí l'Ajuntament de Barcelona ja no es podrà fer el suec perquè, per poder-la dur a terme, caldrà tapar el carrer Mallorca i, si es compleixen les previsions de la Junta Constructora, fins i tot enderrocar tota una illa de cases. Els més optimistes somnien que podria estar acabada el 2026, l'any del centenari de la mort de Gaudí.

Catòlica i simbòlica. El que és clar, i encara ho serà més després de la visita de Benet XVI, és que aquest és un temple catòlic a major glòria de la fe cristiana. Tota ella està plena de símbols, tants que es necessita una guia per entendre-la. Dóna per a moltes novel.les d'intriga. De moment, després de la consagració es podrà fer missa diària al temple, però no està previst fer-ho a la gran nau sinó a la capella absidal central, que tindrà capacitat per a 60 persones. Deia Francesc Pujols, ferotge anticlerical i fervent admirador de Gaudí, que aquesta obra seria "el cant del cigne del catolicisme". Ja ho veurem.