CRÍTIQUES

En públic i en privat

ME'N RECORDO

Joe Brainard

Traducció de Màrius Serra

L'Avenç

179 pàgines / 18 euros

L'humor aventurer, infantil i sense malícia de la Nancy, la nena del còmic d'Ernie Bushmiller, és una de les fonts d'influència de la curiosa enumeració de centenars de records amb una brevetat que oscil.la entre unes quantes paraules i algunes línies, tots començats amb la clàusula "Me'n recordo", que és també el títol d'aquesta obra de l'artista i escriptor nord-americà Joe Brainard (1942-1994). L'altra és una manera de retratar les primeres etapes vitals com un aprenentatge a través del desconeixement que, a pesar de ser ple de malentesos i decepcions, esdevé el punt de partida i alhora d'arribada de la identitat adulta.

Publicada per primer cop a la petita editorial Angel Hair de Nova York el 1970, l'obra va tenir dues seqüeles —More I Remember (1972) i More I Remember More (1973)— i una afortunada antologia posterior dels tres llibres (1975) que s'ha convertit amb el temps en la síntesi més editada, coneguda i traduïda. Brainard hi desplega una imaginació que no té gaire a veure amb precedents com ara l'ús de la repetició en els escrits de les religions antigues i de la literatura posterior, sinó amb usos d'avantguarda com ara el collage i la serialitat, i que es decanta cap a temes tan variats com ara els gustos personals o de moda de les dècades de 1940 i 1950, graciosos episodis biogràfics sense solta ni volta i una llarga concatenació de banalitats íntimes o quotidianes amb una accentuada capacitat de seducció pel que tenen d'insignificants i de comunes.

Encara que la distància entre el personatge que Brainard crea de manera indirecta de si mateix, i tot el que pugui tenir de biaix o d'atribució per escreix, siguin indiscernibles, l'agudesa sense posa amb què s'acosta a l'experiència de la infància i de l'adolescència és acurada i aconseguida. Mitjançant la simplicitat, la naturalitat i la manca d'afectació aconsegueix que tothom s'hi pugui reconèixer més enllà de circumstàncies biogràfiques com ara els referents culturals o generacionals d'un noiet de l'oest nord-americà que té facilitat per les arts, que li agraden més els nois que les noies i que es desplaça de jove cap a l'est disposat a convertir-se en artista en companyia dels amics de sempre, els desplaçats amb qui anava a l'escola.

Més enllà de trobar el seu lloc en el món entre la intel.lectualitat i la bohèmia de Nova York —els records de la vida adulta són escassos dins del conjunt, i no permeten cap mena de deducció o aproximació detallada de la vida del personatge—, el que sobresurt sense malmetre's d'una banda a l'altra és la il.lusió del nen que vol agradar i esdevenir algú quan sigui gran, el gust per la fantasia innocent i el retrat afable de l'adolescència com un episodi de tempteigs erràtics —la traducció es resol amb un to de confessió col.loquial i planera calcat a l'anglès, i un glossari ajuda a aclarir les coordenades dels referents culturals—. El millor d'aquest llibre prové del fet que no sembla literatura ni tracta els records com a matèria per crear un estil o per tractar de transcendir, la manera amb què elabora la banalitat personal fins a fer que els aspectes més anecdòtics i més idiosincràtics d'algú representin per analogia els de tothom.

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS