L'amfitrió

EL CONVIDAT

TV-3

Dilluns, 22,15 hores

El convidat té un format ben pensat, llaminer, però difícil d'administrar. Ara que es fa tele amb tanta pressa, estar amb un personatge un dia i mig és tota una declaració de principis. El problema és que l'espectador, quan acaba el programa, pugui pensar que ha estat un week-end desaprofitat. Albert Om no vol fer una entrevista llarga. Els fragments declaratius han de sortir, o semblar que surtin, de la convivència domèstica, d'un escenari diferent. Els primers personatges han estat ben triats, Teresa Gimpera, Andreu Buenafuente, Eduard Punset i Antoni Bassas (un programa diferent, rodat en dies feiners). Lamentablement, amb la Gimpera tens la impressió que Om es va conformar amb lliscar pels territoris més transitats del personatge. Fins i tot quan va anar a preguntar a altres —Dexeus o Bassat—, només en va treure uns adjectius previsibles. I Om va cometre la descortesia d'abandonar-la per passar unes horetes a la discoteca, amb jovent i parlant de lligar. Va trencar les seves pròpies regles. Cosa que no va atrevir-se a fer, per exemple, amb Punset. Volia veure el partit Barça-Espanyol i s'ho va fer venir bé perquè Punset l'acompanyés i no facturar-lo a caseta.

Buenafuente, amb molt d'ofici, també de cap de setmana, va fer apunts suggeridors. Hauria pogut emplenar tot el programa descobrint-nos el cantó industrial, tant desconegut com imprescindible, del seu show business.

Curiosament, qui menys amoïnat va mostrar-se per la visita, qui més descaradament fugia quan volia, Punset, ha estat el personatge més vistós. Segurament perquè en sabíem menys coses, però també perquè en va dir més d'aquelles que fa profit saber o pensar-hi. Al convidat, com que són de cap de setmana, sembla que li faci por fer preguntes massa grosses, abandonar la rialleta. Una sorpresa lateral: l'heterodox mossèn de la Bisbal. Cal que algú li faci cas més enllà de treure'l a l'APM.

La fórmula té recorregut, però no hauria d'amagar la part inevitablement postissa que té que un bon presentador de tele, i el seu càmera, com si no hi fos, s'instal·lin un cap de setmana a casa d'un altre. La quota de tafaneria és desigual entre els espectadors, però un cop saps com són els mobles, el pícnic familiar resulta més prescindible que no pas contemplar l'amfitrió desplegant la intel·ligència en les coses que sap o fa. Un programa amb riscos, però que està bé que es prenguin.