Plantar cara
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
És un poema de 1895, dels primers. Som davant d'un Maragall jove, un home que comença a estar ben situat: d'aquí l'advertència que es fa a si mateix. Excelsior sembla una cançó infantil. M'agrada la gosadia de renunciar al recer, de plantar cara a la vida burgesa que estava construint i de dir-se que les aigües tranquil·les no són un bon negoci per l'esperit.
Els millors poemes de Maragall són els que expressen la seva inquietud metafísica, perquè és un home que s'enfronta a la vida com un repte, com un aprenentatge, amb enorme passió, amb preguntes: el poema és profundament humà, malgrat la senzillesa formal. I és encara més bonic quan comprovem que ell va ser fidel a aquest repte: mai va claudicar del compromís amb ell mateix.
Amb tot, prefereixo el Maragall intel·lectual, sobretot el que s'expressa en els articles periodístics, sempre lúcids i fidels, i alguns magistrals.
Excelsior
Vigila, esperit, vigila, /
no perdis mai el teu nord, /
no et deixis dur a la tranquil·la /
aigua mansa de cap
port.
[...]
Fuig-ne, de la terra innoble, /
fuig dels horitzons mesquins: /
sempre al mar, al gran mar noble; /
sempre, sempre mar endins.
Fora terres, fora platja,
oblida't de tot regrés:
no s'acaba el teu viatge,
no s'acabarà mai més...
