AGENDA

Tauromàquia al Teatre Lliure

Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi celebren amb 'Belmonte' 30 anys junts a l'escenari

BELMONTE

Teatre Lliur de Montjuïc.

Del 16 al 26 de setembre-

15 euros

Vestits de torero i corrides de braus. El Teatre Lliure de Monjuïc enceta temporada demà amb la tauromàquia com a element central. Hi ha una raó de pes: Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi celebren 30 anys de matrimoni artístic tot recuperant Belmonte, una abstracció coreogràfica, musical i plàstica del món dels toros. A l'aventura hi participen Frederic Amat i Carles Santos, els mateixos amb qui van compartir creació quan la peça es va estrenar al 1988 al Mercat de les Flors.

L'obra s'inspira en el torero Juan Belmonte, mort al 1962. De família humil, va acabar convertint-se en un dels toreros més emblemàtics del seu temps. Viatjava amb una maleta plena de llibres i es relacionava amb l'elit intel.lectual de l'època. Malgrat tot, es va retitar fins a tres vegades de la professió i va acabar suicidant-se als 70 anys d'un tret al cap.

Lo que más afecta es lo que sucede más cerca. Para no perderte nada, suscríbete.
Suscríbete

Però Belmonte, diuen els seus creadors, no és ni una descripció figurativa de les corrides de toros ni una biografia cinematogràfica. "Va més enllà; el tema central és la relació entre instint i raó, vida i mort", explica Gelabert.

La versió que es veurà al Lliure, més curta que l'original, correspon a la presentada a la Bienal de Lió al 1992 i finalitza amb una corrida de toros escenificada per vuit ballarins. No s'ha tocat cap nota de les partitures imaginades per Carles Santos, tot i que aquesta vegada el compositor no podrà dirigir la Banda Municipal de Barcelona que musica l'espectacle. I tampoc no hi han hagut canvis d'escenografia i de vestuari, dissenyats per Frederic Amat. Només uns retocs al vestit de torero de Gelabert, que és un collage amb elements marins. L'essència també es traslladà al decorat, "un cementiri marí esquitxat per l'argumentari de la mort que es transforma en una gran capa fúcsia, amb videoprojeccions extretes del No-Do", explica l'artista.

Tot un imaginari que va influir artistes de l'època i promeses venidores com Àlex Rigola, director del Teatre Lliure. Va veure l'espectacle en vídeo quan era alumne de l'Institut del Teatre i el va colpir tant, assegura, que ara no ha dubtat a proposar als artistes que el tornessin a escenificar. Malgrat tot, la polèmica és inevitable. "No hauria prohibit les corrides", diu Gelabert. "Si ens posem així, es poden prohibir els zoològics i els polítics amb manca d'ètica", afegeix Amat. Però Belmonte no es concep com un plebiscit a favor o en contra dels toros. Va més enllà.

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS