Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
CRÍTIQUES

Arxius de melancolia

OBSERVACIONES SOBRE

LA CIUDAD DEL POLVO

Raimond Chaves i Gilda Mantilla.

Galeria ProjecteSD

Passatge Mercader, 8, baixos, 1.

Barcelona. Fins al 4 de setembre

REF.08001.

Diversos artistas. Galeria

Nogueras Blanchard. Carrer

Xuclà, 7. Barcelona. Fins al 30

de juliol. Comissari: Juan Canela

El clima de Lima —la rosa del desert peruà— és el germen de les seves contradiccions més vives. Marcat per l'aigua discorde (precipitacions escassíssimes i una humitat relativa que arriba fins al 100%), fa dels seus habitants amfibis —en trànsit continu sota una boirina propiciada pel mur andí— un bastió que dissimula i transforma la ciutat en una naturalesa única i genuïna. Grisa i monòtona, empolsada per la contaminació i la melancolia, Lima ha estat observada per Raimond Chaves i Gilda Mantilla al llarg d'un any, i el resultat és una exposició a tall d'observatori del temps que recorre cromàticament la quotidianitat de la gran urbs, des d'un dia qualsevol d'hivern: "Aquí fa més de trenta anys des de l'última vegada que va ploure de veritat, molts cops sembla que el cel anunciï un gran ruixat que no arriba mai". El fenomen, que allà anomenen garúa, ha estat transmutat en un laboratori amb proves fruit de la imaginació i l'arbitrarietat. Una arquitectura de paper, una construcció d'objectes fets amb cartró reciclat, forma el mostrari de la gent de Lima, que "devora pols i rovell, amb digestions inacabables. Menjar a la ciutat i veure què li passa a un mateix".

Les formes del cartró concentren experiències personals i socials

Des de fa vuit anys, Chaves i Mantilla habiten la capital peruana com si fossin alienígenes. Així ho reconeixen: "Dubtem que algú pugui tenir una idea cabal d'aquest organisme viu. La sensació més comuna és sentir-se un estrany. Aquí res encaixa, la majoria de les vegades la trama urbana no continua de manera natural amb els barris adjacents, sinó que sembla descol.locar-se expressament. La ciutat, que sembla que estigui feta per confondre un enemic extern, en el fons es protegeix a si mateixa". Al ProjecteSD, el resultat de la seva investigació artística respon a un mètode empíric i lògic. Els artistes s'abasteixen de paper de diferents gramatges en una vella fàbrica de cartró industrial del barri, encarreguen la guillotinada i l'enquadernació, i el distribueixen en quadrícules com un calendari, un tros de cel caigut, un arxiu, un almanac. Formes de cartró que dilueixen o concentren experiències personals i socials, un llenguatge cromàtic molt subtil, mínim, que contrasta amb l'empremta barroca i una suposada arcàdia incaica.

Si bé Observaciones sobre la ciudad del polvo significa formalment una ruptura amb els seus anteriors projectes artístics, hi ha un pas més en la idea de construir una imatge ideal del paisatge que els artistes cartografien com un arxiu d'experiències i eina de coneixement. A Mal de América, que va presentar la mateixa galeria el 2007, Chaves i Mantilla descomponien la naturalesa d'alguns indrets del Perú, Colòmbia, Veneçuela i l'Equador en espais dibuixats fruit de processos i tensions en els quals l'Amèrica Llatina apareix com un infern i un paradís. Ara, de manera totalment abstracta, la postal de Lima es presenta com un paisatge emocional, obsessiu, utòpic. La ciutat que expressa l'absència, però també la nostàlgia del significat. La seva esgotada voluntat de vida i el seu risc mortal d'acabar sepultada sota la grisor.

Una altra mostra grisa. Ref. 08001 és el títol d'un llibre d'artista(es) que la galeria Nogueras & Blachard desplega a les seves sales amb 50 imatges en blanc i negre de 17 joves creadors amb al.lusions a la cultura popular: David Bestué crea un collage en capes amb símbols del seu imaginari personal, Black Tulip fa una recerca de portes en escenes dispars, Daniel Jacoby troba en la vida de l'arquitecte Frei Otto les seves pròpies obsessions i Jiménez Landa redibuixa l'escena inicial de La Dolce Vita. La gràcia d'aquesta exposició no és en els treballs en si, sinó en comprovar com una galeria pot exposar-se a si mateixa.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 8 de julio de 2010

Más información

  • ART