'Ki': el Japó fascinant

KI, de Frederic Amat i Cesc

Gelabert. Teatre Lliure

Barcelona, del 2 al 5 de juliol

20.30 h, 24 euros

Del traç de Frederic Amat i el gest de Cesc Gelabert, i de la trobada de tots dos amb el país del sol naixent, el Japó, n'ha sorgit un dels espectacles més atractius d'aquest festival Grec: Ki. El muntatge, estrenat al teatre Yachiyoza de la petita ciutat de Yamaga, al Japó profund, el juny passat, arriba ara al Teatre Lliure amb la incògnita de com reaccionarà un públic occidental a una proposta d'hibridació que va deixar profundament commoguts els espectadors japonesos, als qui Amat i Gelabert van llençar una barreja de les seves pròpies arrels culturals passades per la batedora creativa de dos grans artistes estrangers.

En tot cas, la feina del pintor, director i escenògraf i del ballarí i coreògraf per donar llum a Ki ha sigut estel.lar: els apunts i dibuixos preparatoris d'Amat, la tasca del moviment i la música de Gelabert, l'esforç de tots dos per endinsar-se en la mentalitat (difícil) i el món plàstic del Japó, i per agermanar tradicions artístiques tan diferents, ens situa davant d'un projecte de gran ambició i envergadura, que no deixarà fred cap espectador.

Ki és una mena de ritual estrany amb la dansa i el moviment gestual de tres extraordinaris ballarins com a base—Katsura Kan, Tomohiko Tsujimoto i el mateix Gelabert— envoltats de la recreació i destil·lació plàstica de la cultura japonesa (del mercat del peix de Tòquio al teatre No i Kabuki passant pels haikus i l'origami) i de la música d'una orquestra tradicional japonesa, tot i que integrada, de manera insòlita, per dones.

Els tres ballarins tenen estils molt diferents i el diàleg entre ells és un dels elements més interessants de Ki. Kan és un mestre del butoh, la dansa apocalíptica de les ombres japonesa, Tsujimoto (del qual el moviment indescriptible enfundat en una malla que frega alegrement la impudícia no s'ha de perdre ningú que rendeixi culte al cos masculí) és un geni del breakdance i la dansa contemporània i Gelabert és... Gelabert, simplement un dels nostres millors ballarins capaç de conjurar cosmologies, abstraccions i poemes amb el seu hipnotitzant gest entotsolat, pura música de les esferes. Un món de sorpreses, criatures misterioses, lirisme, sensualitat (llegeixi's directament sexe en el cas de Tsujimoto) i atmosfera encantadorament (i també, a estones, enervantment) oriental.