Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
CRÍTIQUES

Bibliomanies

Els meus col.legues de la Universitat de Barcelona estan molt preocupats perquè els estudiants no compren llibres. Deu ser un fet, tota vegada que fa vint anys, al voltant de l'edifici central de la UB hi havia cinc o sis llibreries universitàries carregades com un ou, de llibres i de joves: la Bosch, la Castells, la Barcino, la Herder... En queda solament una, que apareix sovint deserta.

Recorrem una vegada més a l'optimisme, com Candide! Els nois no en compren, però els llibres no s'han esfumat: les biblioteques en són plenes. Em diuen els meus col.legues que tampoc els demanen, que es limiten a copiar apunts i visitar les pàgines web. No siguem catastrofistes: Ciceró va fundar la "biblioteca Tusculana", els humanistes van deixar les magnífiques biblioteques ambrosiana i laurenciana, i grans col.leccionistes del món sencer atresoren summae fabuloses de volums, pel que pugui succeir en el futur. Es llegia molt poc al segle XV quan, de sobte, va aparèixer Gutenberg; França era un país analfabet —com tots els del continent— i va aparèixer l'Encyclopédie de Turgot, Diderot i D'Alembert; Oxford tenia pocs llibres i Bodley els en va donar desenes de milers, mare de l'actual Bodleian Library.

'Els bibliòfils són la garantia que els llibres estampats mai no desapareixeran'

Més que confiar que els nois i noies d'ara —que, per cert, deixaran de ser-ho— llegeixin llibres a través d'Internet, hem de confiar que continuïn existint els bibliòfils i els bibliomaníacs, éssers capaços de no menjar per aconseguir una peça desitjada que han vist en un catàleg, homes que fins i tot estan disposats a matar per aconseguir un volum que suposen únic a tot el món. Aquest va ser el cas, a mitjan segle XIX, del famós "padre Vicente", clergue exclaustrat que amava els llibres amb passió amorosa i sexual —és així, no ens enganyéssim: scripta manent, amor volat—, i que, en saber que el llibreter Patxot, potser al carrer de la Llibreteria de Barcelona, posseïa l'únic exemplar dels Furs e Ordinacions de València, va entrar d'amagat al seu establiment i vivenda, el va assassinar i se'n va emportar el volum. El fet va ser relatat al Journal of Criminal Law and Criminology l'any 1943, però un segle abans Flaubert n'havia escrit un conte, potser el primer que va escriure, que comença així: "Dans une rue de Barcelone, étroite et sans soleil, vivait, il y a peu de temps, un de ces hommes au front pâle, à l'oeil terne, creux, un de ces êtres sataniques et bizarres, tels qu'Hoffmann en déterrait dans ses songes". Miquel i Planas en va fer una traducció catalana que encara es deu trobar. El "padre Vicente" va ser considerat sospitós, van escorcollar la seva casa i, durant el judici —no em sembla que el condemnessin a mort, perquè mai no s'ha portat al garrot ni a la guillotina un cleptòman amant dels llibres— no es va disgustar per la pena que li va caure, sinó pel fet que es va assabentar que a França hi havia una altra primera edició d'aquell llibre. Va dir: "Llavors el meu exemplar no és únic!", i va faltar poc perquè es condemnés a mort tot sol.

Com aquest cas, n'hi ha hagut i encara n'hi ha una pila al món, i molts estan recollits en un llibret que farà les delícies dels que busquen notícies i clarícies sobre el tema: Julio Rodríguez, Bibliofrenia (Melusina, 2010). Hi surt Magliabecchi, que va deixar a Florència una biblioteca fabulosa; Richard Heber, que va haver de comprar vuit cases per allotjar els seus 150.000 volums; el notabilíssim Warburg —també es troba, aquests dies, una edició del seu fantàstic Atlas Mnemosyne (Akal, 2010)—; James Logan, fundador de la biblioteca de la universitat de Pennsylvania, o Henry Huntington, que va deixar a Pasadena, Califòrnia, la seva biblioteca i es va fer enterrar en un mausoleu, dins el recinte.

Això sí, amants del col.leccionisme: que no us passi com a Gómez de la Cortina, que es va matar en caure d'una escala altíssima per consultar un llibre seu, o com a Theodor Mommsen que, també enfilat, amb una llàntia a la mà, es va cremar la cabellera cendrosa i va quedar reduït tot ell a cendres al cap d'unes quantes setmanes a causa de les seqüeles de l'accident. L'important, al capdavall, és que la biblioteca el va sobreviure.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 1 de julio de 2010

Más información

  • MARGINALIA