Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
CRÍTIQUES

Romes

Se'n recorden de Roma, la pel·lícula de Fellini? En una escena la gent sopa al carrer, grups de comensals formen una massa humana cridanera i en un moment donat aquest conjunt de taules, persones, gots de vi, cadires i macarrons s'ha de moure perquè passa un tramvia i després tornen a seure amb una naturalitat exemplar, és l'Europa del sud. Representa un ús del carrer impecable, alhora menjador improvisat i pas de tramvies. Em va venir al cap veient la nova avinguda de Roma de Barcelona.

La reforma ha suposat un tall radical del trànsit des del carrer Aragó cap a l'estació de Sants. Ja sé que entre cotxes o vianants triem vianants, però el sentit comú no pot donar raó que un carrer s'interrompi a la circulació així. Aquestes reformes, a Barcelona, semblen tenir predilecció pels carrers que no segueixen l'estricta regla Cerdà, "cicatrius" les han anomenat els responsables polítics del districte; així, si el carrer és oblic, se'l converteix en una cosa inútil i guarnida innecessàriament, com ja va passar amb l'avinguda Mistral.

L'Avinguda de Roma, la darrera d'aquestes reformes, serveix per il·lustrar la idea de carrer que sembla tenir actualment el govern de la ciutat, i potser és oportú fer una reflexió. El seu disseny obeeix una seqüència per franges basada en la continuïtat d'alguns elements que es repeteixen amb diverses cadències: carrils bici, carrils de trànsit local, voreres, jardineres-obstacle inclinades, bancs, passeig, jardineres un altre cop, més bancs, més vorera, joc de nens, vorera, etc. El conjunt es completa amb diferents arbres situats segons les franges: plàtans, magnòlies, palmeres, prunus, acàcies; i també fanals de diverses classes, suposo que pensant que cadascun és apropiat per una cosa diferent, igual que les franges. Una franja per a cada cosa, un fanal per a cada activitat; el resultat és un espai públic especialitzat en un moment com l'actual en què reclamem flexibilitat i versatilitat per a tot. Estem segurs que no ens equivoquem?

L'únic que transmet aquest fabulós conjunt d'elements és que és un espai buit que no han sabut com omplir, demostrant una immensa por del buit. Abans, amb el disseny de l'espai públic es cometien errors, però ara els espais són de manual. Tots els detalls dels materials mostren una execució exemplar, el granit del paviment i de les jardineres, els paviments asfàltics i la col.locació dels fanals, és impecable. Ara els dissenyadors sembla que ni tan sols s'equivoquen, simplement ho fan malament. És un exemple d'on porta el perfeccionisme constructiu si es deixa de banda l'observació més elemental de la ciutat i no posseeix un esprit de vivre imprescindible per aquest ofici. L'arquitecte i urbanista danès Jan Gehl ja fa anys, per referir-se a allò que representa l'espai públic, parlava de "la vida social entre els edificis", exactament el que il.lustra la pel·lícula de Fellini, que és molt diferent de la vida social entre jardineres.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 13 de mayo de 2010

Más información

  • ARQUITECTURA