Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
DEBAT

"En aquest gremi, afloren les enveges"

Després d'una llarga trajectòria a la primera divisió del món de l'art espanyol, on vol seguir amb exposicions com la que inaugura la setmana que ve dedicada a Joan Gris, la galeria Barbié ha viscut el seu annus horribilis. Al novembre passat, Feriarte, la fira madrilenya d'antiguitats, va rebutjar set de les vuit obres de l'avantguarda russa que hi volia exhibir. El fet va ser el detonant d'una reacció en cadena. Unes 70 galeries amenaçaren amb retirar-se d'Arco si l'organització admitia Barbié i tres altres galeries. Malgrat que el nucli del problema era la ingerència d'Ifema, que va privar el comitè de galeristes de les seves prerrogatives decisionals, Barbié es va trobar a l'ull de l'huracà. El galerista va amenaçar amb demandes, que, diu, es concretaran abans de la fi d'aquest mes. Ara explica la seva posició.

Pregunta. Vostè ha afirmat que William Cole, l'especialista que va rebutjar les seves obres, no és expert en avantguarda russa. Per què no va recórrer a l'organització de Feriarte el seu nomenament?

Resposta. Obligats per contracte amb la fira a respectar la decisió del comitè, vam pensar solucionar el greuge en una acció legal posterior contra Cole, que fou nomenat per les pressions de Daniel Cardani, encara que no hagués escrit res sobre avantguarda russa.

P. Se suposa que un comitè de selecció ha d'actuar davant de qualsevol dubte en defensa del client i del mercat mateix. No creu que seria inútil si treballés sota l'amenaça de ser demandat per fer la seva tasca?

R. Sí, però també s'han de verificar els coneixements acadèmics de cadascun dels seus membres. Abans de final de mes emprendrem accions legals contra Cole, també per indiscreció, ja que les resolucions internes d'un comitè han de ser confidencials. A més, Cole va consultar l'historiador Andrei Nakov que, com a persona aliena al comitè, no va poder examinar les obres i va fonamentar el seu dictamen només en base a la documentació. Encara que Nakov es considera titular del dret moral sobre l'obra d'Exter, un tribunal d'Orleans, a França, va desestimar que ell en fos titular i no li va permetre personar-se com a acusació particular en un procés per falsificació d'obres.

P. Assegura que té les proves d'autenticitat de les obres, quines creu que són més concloents?

R. Totes ho són. Cada obra està expertisada, documentada i certificada i s'acompanya d'anàlisis científiques de pigments. L'associació Incorm, integrada per més de 20 experts en art rus, ha redactat una carta firmada per la presidenta, Patricia Railing, on dóna suport a les obres que vaig exposar a Feriarte i condemna Cole pel seu coneixement nul del tema. Potser haurien de ser alguns dels seus membres, o tots, els qui valoressin les obres de Feriarte. Incorm està disposat a publicar al seu web el meu quadre d'Exter com un exemple modèlic. A més, quatre de les obres rebutjades es van exposar a la prestigiosa fira Art Basel i a la mostra La Russie à l'Avant-garde, 1900-1935, organitzada pel Museu de Belles Arts de Brussel.les al 2005.

P. Al 2006 el Ministeri de Cultura rus va prohibir expedir certificats a les institucions estatals, a causa del gran descontrol i a l'intercanvi d'acusacions entre els experts. Quan parlem d'avantguarda russa, molts museus no adquireixen obres sense documentació de l'època. La documentació més antiga que té, de quin any és?

R. Hem confirmat que el quadre d'Exter va pertànyer al dramaturg Alexander Tairov durant els anys 50 i 60. Quan va morir, va passar a la seva dona, l'actriu Alice Koonen, a casa de la qual l'expert Georgy Kovalenko esmenta haver-hi vist el quadre fa com a mínim 20 anys.

P. Fa uns anys va tenir un problema amb relació a l'atribució d'una obra de Tanguy...

R. El certificat d'autenticitat d'aquella obra va ser expedit el 5 de març del 2004 per la Fundació Matisse de Nova York. Vaig vendre l'obra a una col.leccionista madrilenya a Feriarte, al novembre del 2004, quan el document d'autenticitat era del tot vigent. L'any 2007, quan va tenir lloc l'exposició de Tanguy al MNAC, el comitè va desestimar-ne l'autenticitat i nosaltres, seguint els nostres principis de professionalitat, vam tornar a la col.leccionista l'import de la venda, encara que legalment no hi estàvem obligats.

P. A què es deu l'actitud del gremi? Les galeries no li van donar suport...

R. No crec que hagi fet relliscades voluntàries sinó experiències incòmodes totalment alienes a la meva ètica professional i voluntat. És un gremi en què els individualismes i les enveges són el que més aflora, sobretot cap a una galeria amb més de 30 anys d'activitat i una envejada cartera de clients, que ens han donat un suport total. Hi ha galeristes-competidors que continuen pensant que els col.leccionistes són una àrea privada. Jo defenso el treball honest, dur i la competència lleial.

39 anys de trajectòria

Manuel Barbié Nogaret té 36 anys. Des del 1998 codirigeix la galeria, fundada pel seu pare el 1971, al carrer Consell de Cent de Barcelona. Fa tres anys que ocupa un pis de l'edifici modernista, situat al Passeig de Gràcia, 66.

Sota la seva direcció, la galeria s'ha especialitzat en avantguardes històriques, amb especial atenció als surrealistes, suprematistes i cubistes, i també als espanyols del principi del segle XX.

Entre les exposicions més rellevants, moltes sota el comissariat de la crítica Victoria Combalía, destaquen les monogràfi-ques dedicades a Alexandra Exter i Liubov Popova, Sonia i Robert Delaunay, Lee Miller i el foto collage europeu als anys trenta.

La setmana vinent inaugura una important retrospectiva de Juan Gris amb més de 20 obres originals de l'artista cubista.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 13 de mayo de 2010

Más información