Màfia per tot arreu

La balada de Al Capone.

H. M. Enzensberger. Errata Naturae.

114 pàg. 10,90 euros.

La bellesa i l'infern / La belleza y el infierno.

Roberto Saviano.

Empúries / Debate. 224 / 256 pàg.

19,90 euros.

Los orígenes de la Mafia. Alexis

de Tocqueville et alii. Capitán Swing. 462 pàg.

21 euros.

La primera familia. Mike Dash. Deba-

te. 510 pàg. 24,90 euros.

Mafia. Petra Reski. Seix Barral. 334

pàg. 18,50 euros.

Yo soy el mercado. Luca Rastello.

Duomo. 204 pàg. 16 euros.

Tropa de élite. Luiz Eduardo Soares

et alii. Los libros del lince. 296 pàg. 21

euros.

Una educació siberiana / Una educación siberiana. Nicolai Lilin. Proa /

Salamandra. 356 / 352 pàg. 18 / 19,95

euros.

Al Capone, mafiós per antonomàsia, va ser un gran capitalista avant la lettre? "Capone se tomó trágicamente en serio la lucha por la competencia. Creyó de todo corazón en el libre juego de fuerzas. Lo que es bueno para los negocios, es bueno para América (...). Los gánsteres de hoy aprendieron de sus errores. No llevan pistola y pagan puntualmente sus impuestos. Hacen sus inversiones con el mismo cuidado en las importaciones que en el tráfico de estupefacientes, lo mismo en la industria téxtil que en el ramo de los juegos de azar".

Qui s'expressa és tot un assagista top com Hans Magnus Enzensberger que, a La balada de Al Capone, reflexiona sobre el crim organitzat i els seus caps, "verdaderos contemporáneos".

Deu tenir raó perquè la màfia ha proporcionat darrerament una rica bibliografia. És possible que sigui a l'escalf de l'èxit de Gomorra, de Roberto Saviano, que ara a La bellesa i l'infern recull personatges que lluiten a la vida i molts contra la màfia: la russa Politkovskaia, mare d'un assassinat que no troba justícia en 20 anys...

Condicions econòmiques que expliquen l'origen, terminologia, tipologies de màfia segons els països i, fins i tot, les influències en la cultura popular formen part d'una mena de llibre d'instruccions sobre el tema que signa el nord-americà James O. Finckenauer (Mafia y crimen organizado), que d'això en sap perquè és qui forma els membres del Centre Internacional de l'Institut Nacional de Justícia de Washington.

Els orígens de la màfia queden clars, entre d'altres coses, perquè historiadors com Eric Hobsbawn n'han parlat. Un text d'ell serveix d'introducció a Los orígenes de la mafia, on un deliciós viatge per Sicília de l'agut Alexis de Tocqueville i treballs del polític i pensador Gaeatano Mosca i l'economista Leopoldo Franchetti donen una visió del contrapoder italià al qual no seria aliena la política colonial espanyola del XVIII.

Als EUA, amb dos assassinats fets per ell (molt de mèrit perquè a la mà dreta només hi tenia un dit) i uns 60 d'ordenats, Giuseppe Morello és considerat el primer capo de capos dels EUA. Ell i la seva família són disseccionats per Mike Dash a La primera familia.

Amb el mateix rigor d'entomòlegs han treballat la periodista alemanya Petra Reski i el col.lega italià Luca Rastello. La primera, amb rigor germànic, ha fet un fotimer d'entrevistes, des de confidents renegats fins a dones de mafiosos, i constata que la màfia ja es mou per tot Europa, Alemanya inclosa. El segon (Yo soy el mercado), amb un agilíssim estil, descriu tant els enginyosos modus operandi dels narcotraficants colombians i mexicans com el seu peculiar estil de vida.

A no gaires quilòmetres, Brasil, hi havia des de 1978 la BOPE, "màquina de guerra" policial, en principi incorruptible, destinada per la lluitar a les faveles més violentes dominades pels narcotraficants. Dos dels seus membres expliquen a Tropa de élite que la complicitat entre poder policial i màfia és gairebé inevitable.

Llavors, és el capitalisme mafiós per naturalesa? Si és així, què explica Nicolia Lilin (Una educació siberiana) membre dels urkes, grup criminal que fins i tot Stalin va deportar... de Sibèria? Màfia per tot arreu.