CRÍTIQUES

Nova enciclopèdia

Fa uns quants mesos vam publicar en aquestes mateixes pàgines un article sobre les enciclopèdies, en general: ara n'ha aparegut una de nova, mereixedora d'un article a part de tan sucosa com és: Alberto Savinio, Nueva enciclopedia, traducció de Jesús Pardo, Barcelona, Acantilado, 2010.

Una enciclopèdia és, per definició etimològica, una suma panoràmica (en kýklo) de tots els sabers (paideia) que es puguin documentar en un moment de la història. La gràcia de les enciclopèdies, agafades avui en la seva dimensió diacrònica, és que, posades les unes al costat de les altres, donen idea de quines coses es sabien a cada moment, o quines importava de documentar en llibres d'aquestes característiques. Així, per exemple, avui ens fa riure, o gairebé —també ens poden moure a admiració, segons com es miri— les Disciplinarum, de Varró, la Naturalis historia, de Plini, els Praecepta ad filium, de Cató, la Reial Enciclopèdia compilada per l'emperador Constantí VII l'any 940, o l'Hortus deliciarum, de cap a 1180. Fan gràcia perquè els coneixements que s'hi vessen han estat àmpliament superats, en especial en el terreny de la ciència: les humanitats, oh meravella!, evolucionen menys que cap altra disciplina, potser perquè els grans problemes lligats a l'essència de l'home (la tècnica potser s'hi convertirà) resulten relativament invariables. Aquestes enciclopèdies antigues són plenes de rareses: així, Plini hi parla "de les pluges de llet, sang, carn, ferro, llana i maons cuits", cosa mai vista ni al segle I dC ni als nostres dies, o "de l'estornut", avui una cosa tan misteriosa com llavors.

Més endavant van fer-se enciclopèdies d'una més gran solvència com més va anar: això ja es veu en el Dictionnaire de Trévoux, elaborat pels jesuïtes al segle XVIII, a la primera edició de l'Encyclopaedia Britannica (1771), a la primera del fastuós Brockhaus alemany (1809), o al Dictionnaire raisonné des Arts et Métiers, és a dir, l'Encyclopédie française, punt culminant, segurament, en l'art de resumir molts de sabers en una sèrie de volums. Més endavant se n'han fet d'encara més solvents i més científiques, algunes amb un renom universal, com l'onzena edició de la Britannica, ja al segle XX —Borges l'admirava—, que un dia jo anava a comprar en una llibreria de vell de Georgetown, però que no em cabia a sota el braç ni en vint bosses de càrrega! Hagués dut un carretó!

Ara ha sortit aquella que deia al primer paràgraf, enormement particular. Alberto Savinio —de fet, Andrea de Chirico—, germà del pintor amb el mateix nom, va pensar un dia que, comptat i debatut, un només consulta a les enciclopèdies aquelles veus que li interessen, mentre n'hi ha moltes que no té cap ganes de saber: la història de Sulawesi (Àsia remota), per exemple. De manera que va prendre el determini de confegir una enciclopèdia pròpia. Comença per la A i acaba per la Z, com és de rigor, però les entrades obeeixen a dèries del tot personals: així, Savinio hi inclou entrades dedicades a la dea irlandesa Brígida, després de la qual dedica un impressionant article a "Burgesia", que acaba amb aquesta definició: "El burgès és l'home no militant, el que ha renunciat a l'activitat heroica de la vida". Hi trobareu "ameba" i "alosa", com deu trobar-se a Plini, però també manies pròpies d'un home del seu temps, com "estupidesa" —només amb aquest tema podria fer-se una enciclopèdia de cinquanta-mil volums—, "Feixista", "Mandarinisme", ""Nacionalisme", "Proust" o "Don Quijote". Potser la més gran lliçó d'aquesta mena d'enciclopèdies —la del pare Feijoo ja apuntava en aquest sentit— és que no afeixuguen el lector amb coneixements totals, sinó que el mouen a fer, a la seva manera, l'enciclopèdia que resumeixi les passions privades. Lectura intel.ligent i deliciosa!

* Este artículo apareció en la edición impresa del 0015, 15 de abril de 2010.