'Parlo de teatre amb certa vanitat'

D avant del paper en blanc, el que més inspira Joan Lluís Bozzo és el món del teatre. "Després de 40 anys treballant-hi, el conec bé i en puc parlar amb certa veritat", diu a la seu de la companyia Dagoll Dagom, a l'Eixample de Barcelona, assegut enfront d'una llarga taula on un imagina que s'han discutit molts dels espectacles de la mítica companyia de teatre català que a finals de la dècada de 1970 va reinventar el gènere del musical. El seu debut en el món de la literatura va ser justament amb un llibre de relats curts al voltant del teatre, Cómica tribu (Lumen, 2001), i cinc anys després va signar la seva primera obra com a autor teatral, Còmica vida, de nou amb el teatre i la gent que el fa com a protagonistes. Ara, tres anys després de l'estrena, i amb 150 funcions fetes per tot Espanya, l'obra es presenta per fi a Barcelona, al Teatre Poliorama, on s'estarà del 7 d'abril al 16 de maig.

Dagoll Dagom prepara un nou musical per la temporada 2011-2012

"Sóc el dramaturg de Dagoll Dagom i faig els guions de les nostres sèries de televisió, aquesta, però, és la meva primera obra com a autor teatral. Va ser un encàrrec de l'actor Pep Cruz, a qui li va agradar Còmica tribu i em va demanar d'escriure-li'n una per a la seva companyia, Per-Versions, amb la mateixa temàtica i tipus d'humor. Les condicions eren que fos només per a tres actors, els que formen la companyia, ell, que a més la dirigeix, la Noël Olivé i el Jordi Coromina, i no tingués escenografia, perquè ells treballen sense. Fins i tot em va donar el títol, Còmica vida, i els vaig fer un vestit a mida, una dramedia comàtica, com la defineixo, que ells han tallat, modificat i han fent seva al llarg dels dos anys i mig que l'han estat fent", explica.

L'obra, una comèdia negra, narra la història d'un parell d'actors professionals de ciutat que munten una obra per encàrrec d'un guàrdia urbà afeccionat al teatre en un poble de muntanya. La peça teatral és un fracàs i arruïna el guàrdia urbà que planeja una venjança. "Tracto de les difícils relacions entre el teatre professional i el d'afeccionats. Molts dels que ens hi dediquem, inclòs jo, provenim del teatre amateur i sempre he sentit nostàlgia d'aquell món, que és un potencial enorme de gent que estima el teatre. Les relacions entre uns i altres, professionals i afeccionats, són difícils i problemà-tiques, farcides d'hipocresia, sempre crítiques i condescendents per part dels professionals", jutja.

El romanticisme de l'enyor ha portat Joan Lluís Bozzo a cercar el seu particular apropament a la innocent fascinació per la descoberta del teatre, "lluny", diu "de les horribles i sòrdides preocupacions per la taquilla i la crítica que tenallen la vida professional". Treballa en un documental per a l'escola del seu fill sobre la il·lusió d'aquesta descoberta a la infantesa. "Em plau de fer coses amb nens i ara escric una obra per a ells que estrenaré al jardí de casa meva".

La nostàlgia no s'atura en els inicis amateurs i la innocència i il·lusió per descobrir el teatre. Pel director de Dagoll Dagom poques coses queden de la revolució teatral que els grups independents van protagonitzar a Catalunya a finals de la dècada de 1970 i principis de la de 1980. Reconeix que la societat i la gent que s'hi dediquen han canviat, que aquella era una altre època, però troba a faltar l'esperit col·lectiu que el va protagonitzar i en què, diu, "tots érem iguals i es va abandonar el protagonisme individual per la feina de grup i l'afany d'innovació. S'ha tornat, però, al teatre jerarquitzat", lamenta. I tot i que considera que alguna cosa ha quedat, és menys del que li agradaria. "Va ser l'etapa més interessant que he viscut", assegura.

La vida, però, continua, i Joan Lluís Bozzo i Dagoll Dagom segueixen treballant en el teatre musical. Han recuperat, gairebé tres dècades després de la seva estrena i per encàrrec de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), el seu mític Nit de Sant Joan, actualment en gira per Catalunya en espera de la inauguració, al setembre, del teatre Artèria Paral.lel. Mentre, preparen un nou musical que obrirà la temporada 2011-2012 al Teatre Victòria. No pot revelar-ne el tema. "És que no el fem sols, tenim un coproductor", s'excusa. Sí que diu, però, que treballen amb una música ja escrita per a la qual creen una història.