Jesús, rei?

Fem santament de considerar la Bíblia un llibre sagrat, però això ha de ser en el ben entès que la llegim en les llengües originals —bàsicament, hebreu per a l'Antic Testament i grec per al Nou—; tot el que no sigui això, dessacralitza inevitablement les Escriptures: preneu-me, doncs, per pagà. És veritat que les traduccions d'aquests Llibres, quan són molt bones, ens duen molt a la vora del sentit original del text; però, per desgràcia fatídica per als traductors, no hi ha cap versió de cap original que digui el mateix que el text de base. Una de les confusions més esteses a l'entorn d'un passatge de la Bíblia, per exemple, ve del fet que la paraula hebrea hébel, tal com apareix al Cohèlet, fos traduïda per Sant Jeroni com uanitas, mot que al segle V encara volia dir "cosa vana o evanescent" (com un alè), però que ara vol dir "vanitat", sinònim de supèrbia.

'Va ser Pilat qui va dir que Jesús era rei'

El cas és que avui ens plaïa de repassar el passatge neotestamentari en què Jesús és interrogat per Ponç Pilat a l'Evangeli de Joan, 18, 25-38. El que s'hi debat és el caràcter reial, o no, de Jesucrist (paraula per ella mateixa poc habitual a la Bíblia, que anomena l'ungit amb la paraula grega christos, i més encara amb el nom de fonts, hebreu o grec: yeshua, iesous). Quan Pilat li pregunta a Jesús si és "rei dels jueus", aquest no diu mai que sí, sinó que respon amb una paraula derivada de rei, basileia, que més aviat vol dir "poder o dignitat règia": "La meva reialesa [basileia] no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d'aquí". Llavors Pilat pregunta: "Per tant, tu ets rei?" Jesús respon, a l'original: Eu legeis oti basileus eimi. Aquesta és la frase que ha portat, o hauria hagut de portar, un munt de disquisicions. Jeroni tradueix, correctament: "Tu dicis quia rex sum ego", fórmula que no ha variat gaire en moltes versions a altres llengües, neollatines o no. Luter tradueix: "Du sagst es, ich bin ein König", que és el mateix que tradueix gairebé tothom: "Tu ho dius: jo sóc rei" (Interconfessional); "Tu mateix ho dius: sóc rei" (Montserrat); "Tú [lo] dices: soy rey" (Cantera-Iglesias); "Sí, tu ho dius; sóc rei" (Institut Cambó). Per contra, la Bíblia de Casiodoro de Reina (1569) insinuava una altra cosa: "Tú dices que yo soy rey". En aquesta mateixa línia, llegim a la "King James": "Thou sayest that I am a king"; a la Bíblia francesa d'Osty: "C'est toi qui le dis: je suis roi"; al Nou Testament d'O'Callaghan: "Tú dices que yo soy rey", i a la versió de José María Valverde, que en sabia un deu, hi llegim: "Tú lo dices, soy Rey", però amb una nota al peu que diu: "Otros leen, en sentido de reticencia: 'Tú dices que yo soy rey', como si Jesús no quisiera darse a conocer por sí mismo a Pilato". Aquesta nota és cabdal, i, coneixent-la o no, Joan F. Mira, en la seva versió dels Evangelis (Ed. 62, 2004), l'encerta més que ningú: "Ets tu qui ho diu, que jo sóc rei".

No és versemblant que Jesús s'autoproclamés rei quan els jueus ja feia segles que no en tenien —Herodes era "tetrarca"—; quan allò que s'espera, a l'Antic Testament, és un Messies; i quan, damunt, l'únic "rei" que comptava a la Palestina del segle I era l'emperador de Roma. A sobre, Jesús, a continuació, precisa amb detall quin és el seu "poder" amb una frase que, de fet, és adversativa respecte a la que hem comentat: "Jo he nascut i he vingut al món justament per a això [no per regnar, sinó per a aquesta altra cosa:] per donar testimoni de la veritat. Tot aquell que és fill de la veritat, escolta la meva veu". Llavors és quan Pilat fa aquella pregunta famosa: "I, ¿què és la veritat?"; però aquest és un altre problema. Pilat, per tant, va cometre una arbitrarietat en fer posar, damunt la creu, la inscripció "Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum" (INRI), és a dir: "Jesús de Natzaret, rei dels jueus". I els jueus es van molestar tots, inclòs Jesús.