Rapsodes a domicili

Com per miracle, aquesta nit, mentre el poeta Eduard Carmona ( Deltebre, 1983) començava a recitar al bell mig d'un menjador els versos de Jacques Prévert, acompanyat d'una petita orquestra composta per un contrabaix, una trompeta, un teclat i una guitarra, he tancat els ulls, i m'he sentit retrocedir 45 anys enrere, escoltant les mateixes paraules que tantes vegades havia sentit a l'habitació-búnquer d'un amic, l'Àlvar Ymbernon.

Com per miracle

Taronges a les branques d´un taronger

Com per miracle

Un home s'avança

Posant com per miracle

Un peu davant d'un altre per caminar .

Era el nostre darrer any de col·legi, ens preparàvem per fer el gran salt a la universitat, intentant al mateix temps d'entendre què passava al nostre voltant, el discurs de Martin Luther King, l'assassinat del president John F. Kennedy o com actuaria el recent creat Tribunal d'Ordre Públic. Tractàvem, a glops de ginebra Giro, que les paraules i la història ens anessin coll avall i no se'ns ennueguessin al cervell.

Ha sigut com un llamp perquè, malgrat les coincidències, ja no som a la Barcelona del franquisme, ni a l'habitació de l'Àlvar Ymbernon, sinó en un pis de l'Eixample, on un cercle de vells amics, que s'han reunit aquesta nit per sopar, han decidit contractar els serveis d'un grup de rapsodes que ofereixen els seus serveis, per una mòdica quantitat, que en el pitjor dels casos és simplement un lloc a taula i tot el que hi siguin capaços de menjar.

Els membres d'aquest grup que es dedica a recitar poemes per sopars és en realitat una penya d'estudiants, que compartien un mateix pis al barri de Gràcia i classes de música al Conservatori del Liceu. Un bon dia, de fa menys d'un any, van però decidir sortir al carrer i començar a llogar els seus serveis, per poder d'aquesta manera pagar la reparació de la rentadora, que havia deixat de funcionar. El grup que al principi es va batejar amb el nom circumstancial del "trio la lavadora" es va anar polint i perfilant fins a arribar al que és avui. Posi un poema al seu sopar.

El trampolí d'aquest grup ha estat el bar-restaurant L'horiginal, a la part alta del Raval, on cada dimecres, passades les 9 de la nit, es reuneixen els amants de la poesia per escoltar els recitals que des de fa un temps organitza un balaguerí, il·lustre, poeta i escultor anomenat Ferran Garcia. És en aquest bar on es van anar cohesionant i consolidant els rapsodes per a sopars.

Amb Eduard Carmona, el que recita, formen el grup Guillem Callejon i Iago Marta, estudiants de guitarra, Nacho Azor i Tomas Fosch, de piano, Ivan Gonzalez, de trompeta, i Jose López i Alex Valdés, de contrabaix. Els membres d'aquesta petita orquestra varien en funció de la seva disponibilitat, sobretot tenint en compte que quatre d'ells aquest any estan fent un Erasmus a la Universitat de North Texas, a Denton, als Estats Units.

"En poc menys de sis mesos ja han fet una dotzena de recitals. La majoria s'han fet a casa de gent particular que ha conegut els nostres serveis gràcies a la nostra pàgina de Facebook, "Recitals a domicili". Però també hem fet recitals contractats per institucions o ajuntaments", assegura Eduard Carmona.

Eduard Carmona és conscient que en cap cas aconseguiran guanyar-se la vida amb aquesta activitat, potser per això fa temps que treballa en una productora de televisió, que tampoc no té res a veure amb la carrera de filologia catalana que va estudiar a la Universitat de Barcelona.

Aquesta nit els poetes han rebut com a pagament del seu recital sopa de carabassó, pa amb tomàquet amb formatge i embotit, vi i una enorme porció d'un pastís que un dels convidats ha deixat damunt de la taula, a dins de la capsa, mentre començava el recital.