Carnestoltes

El tema del cementiri nuclear està generant un maledetto imbroglio de grans dimensions, un qui pro quo que ens mena sense remei a no saber qui som, d'on venim i sobretot on anem. Vejam. Qui és en realitat Montilla? Un ministre d'Indústria que ara s'està a la Generalitat o un president de la Generalitat que en mala hora va passar pel Ministeri d'Indústria? No fa pas tant, d'això, ni quatre anys. El llavors ministre va endagar una campanya pública a la recerca d'alcaldes disposats a acollir no ja un "cementiri nuclear", sinó un Magatzem Temporal Centralitzat (MTC, observi's com de seguida va caure la ena de nuclear) associat a un parc tecnològic, és a dir a una pluja de milions d'euros.

Un bon alcalde s'ho ha de plantejar, i això el ministre Montilla s'ho sabia prou bé quan llançava la convocatòria, perquè ell mateix, uns anys abans, havia estat un bon alcalde. Ara bé, com a alcalde, hauria proposat mai la candidatura de la seva població a allotjar el magatzem? Sense entrar en qüestions tècniques, que desconec, no ho hauria fet perquè no l'haurien votat més i també perquè en algun racó devia conservar la memòria sentimental d'uns anys enrere, quan era un jove d'esquerres i cabells llargs del Baix Llobregat, a la dècada dels 70. Segur que a la carpeta hi portava l'adhesiu del sol rialler i la dita alemanya Atomkraft? Nein, danke.

Així doncs, qui de tots aquests montilles és el Montilla actual? Això no ho sabrem fins d'aquí a molt temps, quan escrigui les memòries, és a dir quan tot plegat tingui ja un interès molt menor: és llei de tota carrera política. Com tampoc sabrem qui són les altres comparses d'aquesta rua anticipada on ningú no és qui diu ser, amagat com va rere la màscara que li aconsellen posar-se les enquestes de torn. Dolores de Cospedal, presidenta del PP manxec, diu no a la candidatura de Yebra però sí a l'MTC, igual que el president de la comunitat manxega, que en canvi és socialista, com socialista és Zapatero, però ell cap a finals de maig haurà de decidir on va l'MTC, per mandat de les Corts, i això no agradarà ni a populars ni a socialistes. En fi, un carnestoltes que, de fer riure, podria signar el mateix Goldoni.