Tic Cat

L'edifici Media Tic al carrer de Sancho de Avila ja és a la recta final. Sens dubte és una construcció extravagant. L'estructura està formada per quatre grans pòrtics de l'alçada de l'edifici dels quals pengen amb tirants d'acer els forjats de les plantes i que donen lloc a una planta baixa diàfana, sense columnes ni pilars. Aquesta és una vella aspiració de molts edificis emblemàtics, aconseguir "amagar" l'estructura per fer-la aparèixer de manera espectacular. Aquí a Barcelona encara es pot veure una estructura d'aquestes característiques a l'antic edifici de Banca Catalana del passeig de Gràcia, construït entre el 1965 i el 1968, on l'estructura apareix en una planta i desapareix en la següent gràcies a unes bigues de tipus vierendel amb un cantell equivalent a l'alçada d'un pis. Aquest edifici, amb el que crec que es pot establir certa relació, pot servir per explicar-nos millor l'edifici Media Tic. No es tracta de si s'assemblen o no. Es tracta de veure'n un amb els ulls de l'altre, potser per descobrir ara el mèrit del vell edifici bancari i les arrels del nou edifici multimèdia. Els projectistes del Media Tic en l'argumentació gràfica del projecte el comparen amb La Pedrera, batejant-lo com una "pedrera digital". És possible que l'efecte ondulant, variable i volumètric de la façana vulgui assemblar-se a la de Gaudí, però no té un format en xamfrà, és més aviat cúbic, no són habitatges i estructuralment no té res a veure. Penso que en canvi comparteix amb el de Banca Catalana el format compacte, l'esperit estructural, l'ús d'oficines i fins i tot alguna cosa en les formes de la façana.

La façana exhibeix una calculada imperfecció que resulta atractiva

El Media Tic és un edifici als quatre vents però sembla un edifici entre mitgeres desencaixat del seu lloc, cosa que al 22@ té un sentit molt precís. Mentre que el de Banca Catalana ocupa un solar entre mitgeres, però els seus projectistes van tenir cura de situar la rampa del pàrquing a la mitgera que deixava veure l'interior estructural quan es baixava a fer gestions al caixer del soterrani sense sortir del cotxe —una de les primeres oficines bancàries amb un servei així. L'edifici Media Tic té clarament una façana davantera al carrer de Sancho de Avila, una de posterior al costat de l'edifici de RNE i dues de laterals que vindrien a ser com les dues mitgeres. Una dóna al carrer de Roc Boronat i una altra al veí, una amb vidre i l'altra recoberta amb ETFE (ethilene tetrafluor ethilene), però molt similars; fins i tot el pati interior de l'edifici és del costat de la mitgera imaginària. La façana de l'edifici de Banca Catalana va incorporar uns panells intercalats entre les finestres disposats a l'atzar que li donava un cert aire de targeta perforada (aquelles dels primers ordinadors), però sens dubte el més vistós de la façana són uns panells emmotllats amb formes geomètriques derivades d'un paraboloide hiperbòlic. Semblen inflades d'una manera semblant als triangles roms construïts amb làmines d'ETFE i inflats de l'edifici Media Tic, cercant com aquell donar un relleu subtil. Entre les dues disposicions aleatòries dels elements de les façanes trobem dues formes de fer que, curiosament, es corresponen a la mateixa època: la de Banca Catalana a l'arquitectura italiana d'aquells anys i la del Media Tic a l'imaginari tecnològic del grup d'arquitectes britànics Archigram actius als anys seixanta. No és elegant, no és bonic, no és harmònic; l'estètica recorda la del mòdul lunar d'Armstrong i Aldrin, on la tecnologia no formava una cosa perfecta, compacta i dinàmica. Més aviat sorprenia que aquella cafetera hagués arribat allà. Aquesta façana té alguna cosa semblant i exhibeix una calculada imperfecció que resulta atractiva.

Però el més sorprenent és el parentesc de les dues estructures. Sorprèn en veure l'interior del Media Tic amb aquests elements tan aliens a l'habitabilitat i a les normes establertes. Estan fora d'escala en relació amb la planta que ocupen perquè es corresponen al conjunt de l'estructura, i això és el que els fa tan atractius. Però encara és més sorprenent en el cas de Banca Catalana que quaranta anys abans es poguessin posar en funcionament uns espais així. Fa uns dies, a la presentació del Media Tic l'alcalde va dir que l'edifici era com un brot verd. En aquest sentit, Banca Catalana va ser un brot modern una mica menystingut per la crítica del seu temps. Ara el Media Tic el rescata de l'oblit.