Eros i les fades

Una exposició petita no té perquè ser menor, la depuració és un exercici difícil i dur, com la poesia, i no sempre es practica com caldria. Tampoc l'organització de les moltes institucions sol ajudar gaire per assolir uns bons resultats. A vegades, la manca de confiança, les retallades de pressupost, les subcontractacions a empreses de gestió o la desídia del dia a dia acaben per ofegar iniciatives que potser haurien pogut ser més reeixides.

Actualment, comparteixen amb incomoditat els quasi sempre caòtics espais de la Fontana d'Or de Girona dues exposicions molt dispars. Una convivència forçada perquè l'una entela l'altra, i viceversa. Wilfredo Lam. L'esperit de la creació (1939-1976) , organitzada a partir dels importants fons del Museo Nacional de Bellas Artes de Cuba, inclou peces molt bones, com ara els papers de gran format i una sèrie d'olis de la dècada de 1940 i l'inici de la de 1950; el moment àlgid de tota la trajectòria de Lam (Sagua la Grande, 1902 - París, 1982). Hi campa alhora un munt d'obra gràfica que acaba d'omplir els soterranis de l'històric edifici de Caixa Girona.

Esperem que les unions de les caixes ajudin a fer apujar el llistó de rigor i la qualitat de l'oferta

D'altra banda, Joan Brull, realitat i somni , vol copsar la desconcertant producció d'un dels pocs simbolistes catalans que ha assolit un cert reconeixement a escala internacional. Brull (Barcelona, 1863 - 1912), mort als quaranta nou anys, va fer de tot, des d'un realisme avorrit a un simbolisme de qualitat perfectament exportable, passant per cromos d'història, carrinclones escenes nostrades, retrats, paisatges i paisatgets. Amb tot, Brull és un home que cau simpàtic, pobre i discret, va ser un bon crític d'art des de les pàgines de Joventut i un amant de les criatures, els boscos al capvespre i d'esblaimades escenes d'evocació lèsbica.

Brull té dues obres mestres indiscutibles de gran format: Ensomni (MNAC) i Les nimfes de l'ocàs (Museu Comarcal de la Garrotxa, dipòsit del Museo del Prado). Però ni l'una ni l'altra són a l'exposició. La primera perquè forma part del la col·lecció permanent del MNAC -museu que estava disposat a deixar altres peces però que no s'han inclòs per raons de pressupost- i la segona perquè sembla que l'organització també va decidir que resultava massa cara de transportar fins a Girona i col·locar-la a la sala, donada la grandària del quadre. Supleixen aquesta absència imprescindible un reguitzell de vaporoses i esprimatxades Lolites 1900 -el producte brullenc més buscat pels col·leccionistes- que provoca una certa monotonia, malgrat que n'hi hagi alguna de memorable, un fenomen agreujat per la presència dels inevitables Colom a La Ràbida , Mes de Maria , diverses versions de El pessebre , junt amb algunes peces testimonials de poca volada, que acaben de desequilibrar el conjunt. No obstant això, l'exposició conté algunes troballes que no deixen de ser sorprenents.

Esperem que les unions de les caixes i les seves fundacions, a més d'abaratir costos -perquè les produccions podran itinerar per les diverses seus d'una mateixa casa- ajudin a fer apujar el llistó de l'oferta, amb qualitat, rigor i -per què no?- una mica més de lluïment i ambició.

Joan Brull, realitat i somni

Fins al 13 de desembre

Wilfredo Lam. L'esperit de la creació, 1939-1976

Fins al 7 de febrer de 2010

Centre Cultural de Caixa Girona Fontana d'Or.

Ciutadans, 19, Girona