El cant flamenc de la trompeta

Des de fa algun temps, el nom de Raynald Colom s'ha col·locat al capdavant d'una de les avançades més aventureres del panorama jazzístic barceloní. Si quedaven dubtes, l'últim treball del trompetista, el seu tercer cedé, es mostra com una de les obres més sòlides sorgides de la trobada gens casual entre el jazz contemporani i el flamenc. Evocación, títol d'aquest treball editat per AdlLibArts, es presentarà dissabte al Mercat de Música Viva de Vic (cinema Vigatà, 23.15 hores) i tres dies després a Madrid.

Raynald Colom es mostra satisfet amb el seu nou disc. "És diferent a tot l'anterior. En els dos primers discos hi ha tot el que havia après, però jo ja tenia el cap en altres coses. Evocación és la meva manera de veure la música, un concepte molt més global, mai tancat en un sol estil". Aquesta visió global ha dut a Colom a penetrar fins a les arrels més profundes del flamenc. "És purament visceral", afima. "Quan toco barrejo el que m'agrada, el nom és el de menys". El seu acostament al flamenc va començar fa cinc anys després de col·laborar amb Duquende. "Trobo el flamenc molt proper al jazz. Les dues són músiques socials, del carrer. Escoltes a Paco de Lucía o a la Niña de los Peines i després a Monk o Miles Davis i la relació és brutal".

Colom ha comptat en aquest treball amb la complicitat del guitarrista flamenc Chicuelo, fa dos anys que treballen junts i es nota en la profunditat d'un tractament musical que va més enllà de la pura anècdota de la trobada estètica. Tot i comptar amb la col·laboració d'una cantaora (La Tremendita), és la trompeta la que es converteix en l'autèntica veu del treball, com si es tractés d'un cantaor metàl·lic envoltat de jazzmen. "Vull portar el cant a la trompeta", explica, "que soni flamenc però amb la llibertat del jazz".

El flamenc no és l'única influència que ha marcat aquest treball. Des del principi de la seva carrera, aquest trompetista de 31 anys sempre ha estat obert a les músiques més dispars que han anat matisant el seu jazz de colors inusitats. Malgrat la seva formació acadèmica, Colom és rotund: "Vaig aprendre a tocar la trompeta al carrer. Aquest és el meu background, més que el dels conservatoris pels quals anava passant".

En parlar de músiques de carrer, el tarannà de Colom torna a ser marcadament optimista. "El panorama musical és cada vegada més interessant. Cada vegada més els músics fem el que ens surt dels budells i del cor sense pensar en l'èxit. Si pensés a fer alguna cosa només per agradar el públic segur que no faria mai un disc, però la veritat és que cada vegada hi ha més públic en els concerts. A tots ens diverteix més el directe. Si la penya està fotuda per la crisi, alegrem-los una mica!".

Evocación serà probablement un dels discos de la temporada que s'inicia. Raynald Colom ha deixat ja de ser l'esperança de la trompeta per convertir-se en un dels sòlids pilars del nostre jazz més obert.