Panorama estival

El final de la temporada barcelonina, que coincideix amb el relaxament de l'estiu i la diàspora a mar o muntanya, propicia que es desentelin les programacions d'altres indrets catalans, sobretot si esdevenen llocs de vacances. Ja és un fet històric que, quan a la capital catalana es pleguen veles, l'Empordà i les comarques veïnes reneixen i es posen en dansa ja que és, segurament, on s'hi apleguen més galeries i espais d'art del país després de Barcelona. Però, tal com sempre sol passar, qualitat i quantitat no van juntes necessàriament, i l'oferta és d'una varietat desconcertant atès que el rigor s'evapora ràpid amb la calor. Naturalment, sempre hi ha excepcions, començant per la pròpia ciutat comtal on s'acaben d'estrenar amb encert les revisions de Robert Capa i Gerda Taro al MNAC i El segle del jazz al CCCB que, juntes i amb les retrospectives de Palladio i Vlaminck a CaixaFòrum i la de Van Dongen al Museu Picasso, li salvaran amb gran classe l'actual temporada d'estiu, igual que, en una altra escala, ho farà a Girona el seu museu d'art on encara es pot veure la Fascinació per Grècia.

Pel que fa a les galeries, però, la mirada a l'Empordà és obligada tot i que, enmig de l'aldarull mundà dels vernissatges a l'hora de la posta de sol, no hi sobresurti gaire cosa. Potser que el més destacat -i això no vol pas dir multitudinari- sigui l'homenatge de la Nau Côclea al desaparegut Jordi Benito, un acte inclòs al XVII Festival de Noves Músiques i, dins d'aquest, el segon Piano Resident. Aquesta vegada el piano públic a disposició de tothom qui vulgui tocar-lo és l'insigne instrument beuysià de gran cua de Benito que, tot sigui dit, també inclou inevitablement referències a Un Chien Andalou de Dalí/Buñuel. Per cloure l'efemèride de Côclea, al matí del proper 25 de juliol, s'estrenarà al nostre país Vexations d'Erick Satie, una peça de 24 hores de durada, escrita l'any 1893 però mai interpretada aquí fins aquest diumenge quan s'hi atreveixi l'antipianista Oriol-Ponsatí-Murlà amb la participació d'Enric Casasses que també estrenarà en públic el seu llarguíssim poema "UH".

En una escala més clàssica, als baixos del seu palau de Torroella de Montgrí, Michel Dunev presenta escultures, dibuixos i pintures de Sergi Aguilar que feia temps que no exposava individualment a Catalunya. L'obra d'Aguilar manté un diàleg molt directe amb l'arquitectura, igual que la de Lanfranco Bombelli, impulsor de la famosa Galeria Cadaqués. Bombelli, mort l'any passat, és conegut com a arquitecte i galerista, però menys com a pintor. Ara, des de l'establiment que va fundar, se li ret un homenatge donant a conèixer els seus discrets i austers exercicis geomètrics propers a Max Bill i Bruno Munari amb els quals va formar el grup Allianz.

Però no tot s'acaba al paradís de l'Empordà. Per sort el Maresme, que té un munt de possibilitats, comença a despertar-se i a Sant Vicenç de Montalt -no molt lluny de la Fundació Palau de Caldetes- la Galeria de Can Mora de Dalt continua amb una nova temporada. Acaba d'estrenar-la amb dibuixos i obra gràfica de Perejaume; a continuació seguiran les fotografies, escultures i caixes de llum de Chema Alvargonzález; i per acabar els dibuixos de Jordi Ribes. Passat l'estiu, la galeria de Can Mora, com tantes altres de semblants, tancarà per continuar sent un bonic i chic hotel rural i el mar, de nou solitari a la costa, tornarà a assolir la majestuositat dels dies grisosos.

Jordi Benito, Piano Peto. Nau Côclea. Afores, s/n, zona de Lluena, Camallera. Fins al 26 de juliol

Lanfranco Bombelli. Galeria Cadaqués Dos. Horta d'en Sanés, 7, Cadaqués. Fins al 23 d'agost

Sergi Aguilar. Michel Dunev. Major, 28, Torroella de Montgrí. Fins al 28 de juliol

Perejaume. Galeria Can Mora de Dalt. Raval de Font Mitjana, Sant Vicenç de Montalt. Fins al 24 de juliol.