"Ha arribat el moment de deixar la direcció del festival"

Un concert que fusiona la música clàssica amb la popular que té com a tema la Passió de Crist i com a protagonista la soprano catalana Núria Rial, principal artista convidada d'aquest any, inaugura demà el Festival de Torroella de Montgrí. Serà l'edició número 29 i l'última signada per Josep Lloret (Palamós, 1943) com a director artístic després de gairebé tres dècades al capdavant del festival. En acabar l'edició d'aquest any, Lloret cedirà el testimoni al musicòleg Oriol Pérez (Manresa, 1972), director adjunt del festival, que es responsabilitzarà artísticament de la programació a partir de l'edició del 2010. Josep Lloret, que fa unes setmanes va ser reelegit per quatre anys més com a president de Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí, entitat organitzadora del festival, en retindrà, però, la gerència.

"La nostra referència són els festivals de música clàssica que es fan a Espanya"

"Deixo un festival que sempre ha apostat per la nova creació"

Pregunta. Quan va decidir de deixar la direcció del festival?

Resposta. Ja fa un parell o tres d'anys. El nomenament de l'Oriol Pérez com a director adjunt fa quatre anys ja tenia aquesta finalitat, a part de reforçar la direcció artística. Ho deixo un any abans del que inicialment havia previst, que era el 2010, coincidint amb la 30a edició.

P. Què ha provocat l'avançament?

R. El fet de confirmar-se que a Torroella es construirà un auditori. Crec que ha arribat el moment de deslliurar-me de fer la programació, de deixar la direcció artística del festival i concentrar-me a preparar la nova etapa amb un auditori on s'hi podrà escoltar música amb les condicions adients, cosa que no és possible a l'església o la plaça de la Vila, on s'hi fan els concerts. Sempre hem patit i al final no es treuen els resultats òptims. Sé del cert que hi ha gent que no ve perquè no es reuneixen les condicions per escoltar la música clàssica. Amb l'auditori volem fer un salt qualitatiu i això suposa disposar de més recursos econòmics que s'han de començar a buscar, preparar i renegociar convenis, convèncer els patrocinadors privats i les administracions que el Festival de Torroella ha d'ocupar un lloc preeminent. Aquest serà el meu paper en acabar aquesta edició del festival.

P. Deixa la direcció artística per concentrar-se en la nova etapa que suposarà tenir un auditori. Les obres d'aquest auditori, però, no han començat i encara no es té el finançament.

R. L'Ajuntament de Torroella ha triat la construcció d'aquest auditori-edifici polivalent com a obra prioritària de la legislatura i està previst que es pugui inaugurar el 2011. És cert que no la pot finançar sense ajuda, però confiem que també s'hi implicarà el Departament de Cultura, que l'ha inclosa al pla d'equipaments culturals de Catalunya PEC-Cat 2009-2019. No oblidem que el de Torroella és un festival declarat estratègic per Cultura.

P. Ha estat al front del festival des de l'inici, des de fa 29 anys, molt temps. Hi havia també cansament en aquesta decisió de deixar-ho?

R. Són 29 anys! Un cert cansament hi és: hi ha certes coses que se't fan feixugues. Programar un festival de música és també relacionar-se amb els agents artístics, amb els músics. Hi ha tota una feina posterior al que has decidit de fer, i que no sempre pots fer, que a vegades és pesada. Però el motiu principal de deixar-ho és que ha arribat el moment, que hi ha l'Oriol Pérez, una persona molt preparada per fer la feina de programació, amb grans coneixements musicals, cosa que jo no he tingut per motius culturals. Està més preparat per vestir una programació adient per al segle XXI i per enfrontar-se als canvis de gustos que jo.

P. A Catalunya, els festivals d'estiu han canviat molt des de començament d'aquesta dècada.Torroella, però, s'ha mantingut fidel a la música clàssica convertint-se en una illa.

R. Si a Torroella hi havia d'haver un festival, aquest havia de ser de música clàssica. És en la història de la població, on ja hi havia una capella de música a l'Edat Mitjana. I no quedem isolats com un bolet. Per mi, els referents de Torroella són els festivals de Santander, de Granada, de San Sebastián o Conca. No els festivals que es fan a l'Empordà o a la resta de Catalunya. La nostra referència són els festivals de música clàssica que es fan a Espanya. A mi m'agradaria que Torroella fos a Catalunya el que la Quincena Musical Donostiarra és pel País Basc. Que poguéssim tenir un bon repertori orquestral, bons directors, fer alguna òpera. És per això que necessitem més recursos, més ajuda. Els fets ens han portar fins aquí. I ben pensat, potser és millor, així, que a Torroella es concentri tota l'oferta de música clàssica.

P. Quin és el llegat que deixa?

R. Ei! Que no me'n vaig del tot! Artísticament, crec que deixo un festival que, a part de la programació musical que ha fet, més o menys encertada, sempre ha apostat per la nova creació encarregant la composició d'obres. També deixo el lligam del festival amb el món de la pedagogia. Durant molt de temps van acollir uns cursos en els quals venien els millors professors del món, van ser seu durant tres anys del concurs de cant Jaume Aragall, i des de fa quatre anys estem compromesos amb els cursos de música tradicional. Hem creat una orquestra de música antiga. Hem procurat sempre que els preus de les entrades fossin el més ajustat possible. La nostra és una programació que aposta per la renovació però manté la tradició. Tot això que ens fa que siguem diferents dels altres continuarà, n'estic convençut.