País d'orxata

No és llegenda: des de fa uns anys, una de les patums literàries de Catalunya està buscant qui va escriure una ressenya d'un dels seus darrers poemaris. El crític va gosar dir, amb tota l'elegància possible, que eren uns versets de pa sucat amb oli, de treball d'escolar enamorat. Ai, què va anar a fer: allò que pensaven molts però que ningú s'havia atrevit a posar en paper. Efectivament, era la primera -i única- crítica negativa que va sortir del llibre. Encara hi és, l'il·lustre bard, remirant i fent càbales per esbrinar qui va gosar. I és que, sabent la farina que s'hi gasta, el crític va decidir signar amb pseudònim.

Això ve a tomb perquè la setmana passada, en aquelles entrevistes immortals que Joaquín Soler Serrano va fer per a A fondo, i que ara Barcelona TV recupera, Gabriel Celaya clavava sobris, educats però contundents dards a la poesia dels seus coetanis els Novísimos, lamentant la seva fredor temàtica i tècnica que contraposava a la (seva) poesia social.

Tot just acabat d'escoltar-lo un sabia que un comentari així, avui, és impossible aquí. Bé, de fet, si hem de fer cas a Carles Riba, això mai no ha estat possible, en part, diu, per raons econòmiques: tots són dintre el mateix cercle. En una carta de 1922 a Carles Soldevila, escriu: "És trist l'estat de la crítica a Catalunya: és a dir, la seva manca d'independència (...). Ningú no gosa encarar-se públicament contra ningú. Les polèmiques es fan amb l'orxata del contrari pagada. Ja no es tem sols per la butxaca, sinó per l'afabilitat més superficial".

Parlem, és clar, de polèmiques serioses, fonamentades. Com la que podríem engegar sobre la decisió del Grup 62 de reeditar l'obra completa de Josep Pla. Encomiable, perquè hi ha títols que no es troben de fa temps, però ben trista si, per temes contractuals, es desaprofita (com en l'edició de quiosc o alguna de butxaca) per arreglar-ne errates, força doloroses en El quadern gris, que les arrossega des de 1966. Allô?

La Institució de les Lletres Catalanes ha engegat un tant encomiable com ambiciós estudi sobre el prestigi de la literatura d'aquí. Veurem qui diu què i com. Segons com vagi la cosa, més valdrà esperar la propera foguera de Sant Joan, tot prenent una orxata pagada, és clar.