Amb els anys a favor

Els vells rockers es moren, i el que és gairebé pitjor, abans de fer-ho molts s'arrosseguen artísticament. Sobren teories per explicar una realitat més que tangible: majoritàriament, els músics de rock i pop perden gas a mesura que envelleixen. Guanyen experiència, vella excusa i recurs que serveix per trobar més motius que el pecuniari per continuar, però perden gràcia i, sobretot, actitud. És per això que la figura de Neil Young emergeix de manera titànica entre tants cabells blancs i tanta frase buida i coneguda. D'acord que el seu darrer disc només és passable, però la insatisfacció, l'inconformisme i la fúria d'aquest sexagenari permeten afirmar que no tots els rockers adults són entranyables. Per aquesta raó, el Primavera Sound que comença aquesta tarda al Parc del Fòrum s'alça com un dels festivals que més han sabut completar el cartell amb una figura de referència al marge de les modes i de la ximpleria estacional. Encara més, el que ha aconseguit aquest festival és rematar un cartell amb un nom estel·lar sense haver-se de saltar les pautes de la programació. És sabut, acceptat i entès que en moments de dificultat qualsevol figura que tingui capacitat de convocatòria pot encaixar al cartell d'un festival per garantir ingressos i notorietat. El que no ocorre tan freqüentment és que la figura que permet que un festival faci un salt quantitatiu i qualitatiu encaixi amb l'esperit que ha definit històricament el certamen. El Primavera Sound va néixer com a festival alternatiu, va apuntar amb els programes les noves figures del pop, del rock i de l'electrònica independents i, amb el temps, va cultivar una personalitat que s'emmirallava en l'escena nord-americana de rock i folk. Per aquest motiu, molts dels grups que han tingut cita amb el Primavera han estat d'alguna manera deutores de Neil Young, un artista que, sent capaç del millor i del pitjor, s'ha mogut en registres de country, rock i fins i tot electrònica. D'aquesta manera, Neil Yong seria l'avi buscat durant molt de temps pel festival que, coses de l'atzar, l'han contractat un any que els festivals han hagut de fer un cop de puny a la taula per autoafirmar-se en un moment de vaques extremadament magres.

El cartell es completa amb una figura de referència al marge de modes

La venda d'entrades ha permès afrontar l'edició d'enguany amb optimisme

La conseqüència més immediata d'aquesta contractació ha estat l'augment considerable de la venda d'entrades, fet que ha permès al Primavera afrontar l'edició d'enguany amb optimisme i tranquil·litat. Tot i així, la conseqüència més notòria de la presència de Neil Young és que persones d'una generació que fins ara no els havien atret el festival, aquest any hi assistiran. Neil Young és una figura entre persones de quaranta i cinquanta anys que només havien tingut una oportunitat d'assistir al concert del seu ídol a Barcelona, als anys vuitanta. Novament això premia la coherència d'un festival que s'ha distingit sempre per no buscar el que és estrictament juvenil, des de l'inici va apel·lar un públic ben entrat en la joventut i caracteritzat per un considerable nivell de consum cultural. Cal reconèixer que el festival que va apostar -així com el Sònar- pel model urbà, allunyat del rebombori juvenil de la tenda de campanya i de la fugida temporal del poder patern, és el que finalment ha atret persones que potser aquest any coincideixen al Primavera Sound amb els seus propis fills. Seria una manera de tancar el cercle.

Però, com que tota moneda té doble cara, caldrà veure amb què es trobarà el públic al festival. Les persones d'una certa edat no surten de casa si no tenen garanties de comoditat, i seria lamentable que, per un cop que s'atreveixen a anar en un espai massificat, pensin que hauria estat millor quedar-se a casa. De la manera de disposar l'escenari central, que ja s'ha canviat de la posició inicial, i com els responsables del Primavera modulin la natural ànsia de recaptació en poden dependre que aquest any el festival se'n surti amb un públic que li pot donar molts rèdits. I no només econòmics.