Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
Reportatge

Un Batman moderenista

Les aventures del cavaller fosc a Barcelona protagonitzen el Saló del Còmic i se sumen a la amplia iconografia de la ciutat en vinyetes

Barcelona és una ciutat molt lluminosa, ideal perquè Batman hi faci un vol a la llum del dia, però, de nit, la seva arquitectura modernista i gòtica li proporciona una atmosfera inquietant... perfecta per a Batman". Com es veu, el guionista Mark Waid no dubta que la capital catalana és un escenari excel·lent per acollir una trepidant aventura del guardià de Gotham City. Així ho afirma en un dels textos que glossen les vinyetes de Batman: Barcelona, el cavaller i el drac (Planeta DeAgostini / Edicions 62), el còmic més esperat de l'any i que serà un dels protagonistes absoluts del Saló del Còmic, que s'inaugura demà.

Si encara no queda clar, el mateix Waid subratlla que Barcelona és un "lloc perfecte" per a Batman perquè és una ciutat gòtica i "plena d'ombres". En definitiva, i dit també amb paraules de Waid, "Barcelona pot assemblar-se tant a Gotham com qualsevol altra ciutat europea, perquè, com Gotham, és una fusió d'allò nou i d'allò vell, però a Barcelona hi ha molts llocs per on Batman es podria passejar". Això sí, tal com va reconèixer el dibuixant del còmic, el barceloní Diego Olmos, en el moment en què es va donar a conèixer el projecte, aquests llocs per on es passeja Batman tenen pinta de postal turística perquè els edificis emblemàtics de Gaudí i del Modernisme són sempre un reclam segur.

El ratpenat es troba amb un antic amor, una executiva del Consell de les Arts

De Carlos Giménez a Roger Ibánez, les mirades a la ciutat són una escola d'art

Per tant, després de l'arribada de l'avió privat de Bruce Wayne pel cel del port de Barcelona, el lector es trobarà a l'obra de Waid i Olmos amb estampes de la Casa Batlló, l'Hospital de Sant Pau, les Rambles, la Monumental, el MNAC -museu on Batman té la seva batcova barcelonina- i, és clar, la Sagrada Família, on el ratpenat lliura l'última batalla amb el psicòpata Killer Croc, el ferotge llangardaix-humà que es creu la reencarnació del drac al qual es va enfrontar Sant Jordi. En aquest context, Killer Croc fa el que mana el paper. És a dir, es dedica a cruspir-se donzelles catalanes i a sembrar el terror entre la població. Malgrat que els mossos d'esquadra, pobrets, fan el que poden per evitar la matança, serà Batman qui posi l'assassí al seu lloc. I tot això ambientat en plena diada de Sant Jordi, en unes Rambles a vessar de curiosos entre els quals es veu -no és broma- Woody Allen. Doncs benvingut sigui en Batman a una ciutat que és des de fa anys escenari d'un bon grapat d'historietes, algunes de les quals repassarem aquí per afegir-nos amb alegria a la moguda comiquera que envairà Barcelona aquests dies. Però abans de fer el repàs de les vinyetes més barcelonines, cal remarcar algunes de les curiositats que ens trobem a Batman: Barcelona..., còmic que serà presentat avui a la premsa en un acte a la Casa Batlló, i que es posarà a la venda a partir de demà amb motiu de la inauguració del Saló. Primera anècdota memorable (almenys per a la gent que es dedica al món de la cultura): Bruce Wayne es troba a Barcelona amb un antic amor, la molt atractiva Cristina Llanero, que treballa "d'alta executiva" del... Consell de les Arts!!! El càrrec d'aquesta noia permet oferir al seu convidat una visita privada i gratuïta pel terrat de la mateixa Casa Batlló. Més enllà d'aquest exemple d'amiguisme -ja se sap que a la ficció qualsevol similitud amb la realitat és pura coincidència-, Llanero felicita Wayne perquè el seu "català ha millorat moltíssim" des de l'última vegada que es van veure, fa una dècada. Per tant, que ningú es pensi que ens farem un tip de riure a l'estil de Bill Murray a Lost in translation: a l'edició catalana, Bruce Wayne ha fet els deures.

Segona anècdota, aquesta farcida de folklorisme. Com que estem parlant d'un trasllat de la llegenda de Sant Jordi, a Barcelona el cavaller fosc incorpora al seu arsenal d'armes una totalment aliena a les que acostuma a usar, sempre tan sofisticades i tecnològiques. Ens referim a una llança rematada amb una senyera que sembla sortida d'un dels còmics sobre la història de Catalunya que publica Oriol Garcia, amb el segell de l'editorial Casals, historietes del tipus Guifré 897: L'origen de la Nació.

Tercera (i última) anècdota: si bé el còmic és molt esquemàtic perquè se centra en l'enfrontament entre el ratpenat i el psicòpata llangardaix -cosa que no treu goig a això de veure Batman pels nostres carrers-, Bruce Wayne té temps per aprendre l'essència de la diada de Sant Jordi, tan plena de bons sentiments. Per tant, no és d'estranyar que, malgrat els desperfectes que provoca la lluita entre l'heroi i el brivall a la Sagrada Família, l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, exhibeixi el seu entusiasme per l'obra en un text que encapçala l'àlbum, i on es llegeix que amb aquest lliurament de Batman "la tradició mediterrània i la modernitat americana es donen la mà en l'única ciutat capaç d'unir ambdós esperits i d'aportar-los la seva personalitat: Barcelona".

La veritat, no és massa habitual que els aficionats a les historietes es trobin en els àlbums discursos institucionals. Per exemple, seria inimaginable en una antologia de comix, malgrat que algunes de les millors vinyetes sobre Barcelona es van publicar als anys setanta i vuitanta a revistes de còmics underground ja mítiques, com El Rrollo Enmascarado, Catalina, Star o El Víbora. Però, clar, això forma part del passat i la Barcelona que retrataven autors com Nazario sembla que es vol oblidar perquè no té res a veure amb l'ara publicitada com la "millor botiga del món". Aquella era una ciutat bruta, ideal per a les tribus urbanes, marginal, castigada per les drogues... Els que vulguin fer memòria poden buscar exemplars els diumenges a l'hemeroteca comiquera barcelonina per excel·lència: el Mercat de Sant Antoni.

Alguns, però, no renuncien a mirar d'on venim i ens ofereixen títols tan recomanables com la novel·la gràfica Santo Cristo (Glénat), de Tyto Alba, Mario Torrecillas i Pablo Hernández, una de les novetats més interessants que es poden trobar al Saló. En aquest cas, ens apropem al barri de Badalona que dóna nom a l'obra. O, dit d'una altra manera, a l'àrea metropolitana de Barcelona quan d'això se'n deia "la perifèria". Els autors ens expliquen les vivències d'una colla de nois i adolescents als anys vuitanta en una claustrofòbica escola catòlica, però sense caure en drames excessius, ni tòpics. El barri apareix reflectit amb tota la grisor d'una fàbrica abandonada, i en les pàgines d'aquest còmic queda ben retratada la vida dels immigrants que van arribar a Catalunya des d'altres indrets d'Espanya, especialment d'Andalusia. I ho fa mitjançant una barreja de ficció i records personals d'un dels seus autors, Tyto Alba. "La ficció es reserva per l'argument, perquè la descripció del barri és molt realista. És curiós, però la gent de la meva generació, quan fa un relat autobiogràfic, amaga d'alguna manera les peculiaritats del seu lloc d'origen. Finalment, tot acaba semblant igual i no sabem si ens trobem davant de Barcelona o de Nova York. Crec que això no té cap sentit", explica Alba.

Encara que ha trigat molt, els relats biogràfics o autobiogràfics ja comencen a ser tota una tendència i quan s'ambienten en la Guerra Civil o en la postguerra, Catalunya torna a ser parada obligatòria, si bé no és en tots els casos l'escenari principal. És el que passa a la magnífica novel·la gràfica El arte de volar (Edicions de Ponent), d'Antonio Altarriba i Kim. El llibre comença amb un fet real, el suïcidi d'Antonio Altarriba Lope, pare del guionista.

A través de la seva vida, el llibre s'endinsa en la història d'Espanya des del punt de vista dels derrotats per Franco.

A l'obra, Catalunya apareix com un lloc de pas obligatori de l'exili cap a França. Curiosament, tal com va explicar el guionista en la presentació del volum, el llibre té una altra connexió tangencial amb Barcelona, perquè una fotografia del pare d'Altarriba -on posava amb unes ulleres que en comptes de tenir vidres imitaven una paret de totxos- es va utilitzar com a imatge promocional de l'edició del festival d'art BAC! del 2004. Entre els que es van encarregar de presentar el llibre -dins de la programació de les jornades comiqueres que se celebren aquests dies al centre comercial FNAC- hi figurava Lluis Juste de Nin, autor que amb Barcelona 1931. L'educació sentimental (també publicat per Edicions de Ponent) ha començat una trilogia en què abraçarà diversos episodis històrics de la Catalunya del segle XX mitjançant l'adaptació d'obres mestres de la literatura universal, com fa en aquest títol amb una de les novel·les més cèlebres de Gustave Flaubert.

Si bé és impossible ser exhaustius, en aquest apartat de relats històrics no es pot obviar un clàssic sobre el tardofranquisme que no pot faltar en una biblioteca bàsica sobre la iconografia barcelonina en vinyetes. Ens referim a Rambla amunt, Rambla avall, del mestre Carlos Giménez, llibre que va encapçalat per un pròleg del desaparegut Manuel Vázquez Montalbán.

Però abans que arribés Batman a la capital catalana, el còmic que darrerament ha projectat més la imatge de Barcelona en un dels referents de la historietat, el mercat franco-belga, ha estat Jazz Maynard (Diábolo Ediciones), de Raule i Roger Ibáñez, ambientat al barri del Raval. Precisament, aquesta obra va ser pensada directament per al públic francès de la mà d'un gegant dels còmics, el segell Dargaux.

Raule, el guionista de les aventures de Jazz Maynard, explica que per això van pensar a ambientar la sèrie en un barri marginal de Marsella, però que Ibáñez va creure que per donar veracitat a l'argument el millor era quedar-se en un lloc més proper a ells i on poguessin documentar-se amb facilitat fent fotografies. Finalment, l'elecció del Raval va ser tot un encert, perquè segons Raule els lectors francesos veuen en el barri un punt exòtic que els atreu molt. No és estrany, per tant, que el Raval hagi agafat cada cop més protagonisme, fins al punt d'arribar a ser un personatge més de la història. En l'edició d'enguany del Saló, Jazz Maynard hi serà molt present perquè tant Raule com Roger, que és com signa el dibuixant, estan nominats als premis de la trobada comiquera gràcies a Contra viento y marea, el llibre que tanca la primera trilogia de la sèrie. A més, Roger ja va guanyar l'any passat el premi al millor dibuix per l'anterior lliurament de Jazz Maynard i, per tant, la seva obra és protagonista d'una de les exposicions que dedica el Saló als guanyadors dels seus guardons.

L'ambient violent que trobem a les pàgines de Jazz Maynard també ofega els protagonistes dels cinc volums de Saltando al Vacío (Glénat), de Man i Ego, on el lector pot gaudir d'estampes barcelonines tan meravelloses com la que acompanya aquest text.

Així doncs, el còmic de Batman s'afegeix a una llarga llista d'historietes en les quals Barcelona és molt més que un simple escenari, i ho fa en un moment en què la capital catalana segueix gaudint d'una gran projecció internacional (els frikis saben molt bé que fins i tot la popular Susan Boyle, la sorprenent concursant de l'espectacle televisiu Britain's Got Talent, va mencionar la ciutat en la seva darrera actuació, encara que de manera una mica desafortunada, com es pot veure a YouTube). Però no hi ha dubte, tal com assenyala l'alcalde Hereu en el seu text, que un dels encerts del còmic de Batman, que protagonitza, a més, una altra de les exposicions del Saló amb els dibuixos originals, ha estat l'elecció d'un autor autòcton per fer la part gràfica. A més, Waid coneix bé la ciutat, ja que la va poder visitar quan va ser un dels convidats de la cita.

Per cert, una de les pàgines favorites d'Olmos és la que es veu Batman recorrent la ciutat en moto, un itinerari que el fa passar per la cruïlla de la Gran Via i el Passeig de Gràcia (amb el cinema Comedia al fons) i per davant de la façana de la Monumental. "És una pàgina molt dinàmica que va intercalant la imatge de la moto amb el paisatge urbà que l'envolta", apunta el dibuixant. Segur que els lectors del còmic compartiran aquesta opinió. El que és clar és que el còmic més esperat de l'any torna a subratllar l'idil·li de la ciutat amb les historietes, una relació d'amor que, com hem vist, ha deixat un bon grapat de vinyetes memorables de la mà dels millors autors de casa nostra.

El Saló continua creixent

Ja ha arribat el moment més esperat pels aficionats a les historietes. El Saló del Còmic de Barcelona (www.ficomic.es) s'inaugura demà i enguany té un dia més perquè no es tancarà fins dilluns per aprofitar així la festivitat de la Segona Pasqua. A la inauguració hi assistiran la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde; el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresser-ras, i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. A continuació, farem un repàs per algunes de les claus d'aquesta trobada, que ha arribat ja a la 27a edició, i que té com a imatge promocional un magnífic cartell de David Rubín.

- El Saló s'ubica al pavelló número 8 del recinte de la Fira de Barcelona i ocupa una superfície de 17.000 metres quadrats, un espai més gran que en altres edici-ons. L'entrada té un cost de 6 euros. La superfície que s'ha guanyat, segons va explicar ahir Carles Santamaría, director del Saló, es destinarà a incrementar les zones amb una oferta més sol·licitada, com l'àrea de videojocs. La cita espera igualar o superar els 100.000 visitants de l'any passat. El que és clar és que durant aquests dies Barcelona tornarà a presumir de ser la capital espanyola del còmic, cosa que pot fer sense complexos perquè, entre altres coses, el gruix de la indústria editorial de les historietes es concentra encara a la capital catalana. Segons el president de Ficomic (empresa que organitza la trobada), Antoni Comas, el sector del còmic va facturar l'any passat 100 milions d'euros, quantitat que va vaticinar que s'incrementaria en el futur gràcies als ingressos rebuts per adaptacions audiovisuals de còmics.

- La comunitat autònoma convidada en aquesta edició és Galícia, planter d'autors imprescindibles com Miguelanxo Prado, impulsor d'una altra cita important amb les historietes, el festival del còmic d'A Coruña batejat com Viñetas Desde O Atlántico. A més, el còmic de la tradició franco-belga tindrà una presència important per celebrar que el 2009 és l'Any del Còmic a Brussel·les i Valònia. Amb aquest motiu, a més d'altres activitats, acudeixen al Saló autors destacats d'aquestes regions, com Tome, que ha fet diversos treballs per a la sèrie Spirou.

- La llista de convidats d'enguany és impressionant i pròpia d'un mercat com l'espanyol, en què l'any passat van aparèixer 2.000 títols nous, segons va explicar Santamaría. Entre d'altres, hi haurà, signant exemplars, ídols com Mike Mignola, el pare de Hellboy, i Jim Lee, molt conegut pels seguidors dels X-Men i que, a més, s'ha encarregat d'elaborar la portada de Batman: Barcelona. Veterans com François Bourgeon i Jim Starlin compartiran espai amb autors que estan renovant el llenguatge del còmic, com Jeffrey Brown, Scott McCloud, Gipi o David B. El pare del còmic underground, Robert Crumb, torna a ser el gran absent.

- Els premis del Saló tenen una gran incidència en la categoria de millor obra d'autor espanyol. Habitualment, els títols que reben aquest reconeixement solen gaudir d'un revifament de les seves vendes. En aquesta edició opten al premi: el segon volum de 36-39. Malos tiempos (Glénat), de Carlos Giménez; Jazz Maynard 3: Contra viento y marea (Diábolo Ediciones), de Raule i Roger; La revolución de los pinceles (Dolmen), de Josep Busquet i Pere Mejan; El manual de mi mente (Mondadori), de Paco Alcázar i Las serpientes ciegas (BD Banda), de Felipe Hernández Cava i Bartolomé Seguí. A més, aquest any es concedeix per primer cop el premi a la millor llibreria especialitzada. Entre els candidats hi figuren dos establiments barcelonins: Continuará (Via Laietana, 29) i Universal (Ronda Sant Antoni, 9). És a dir, a excepció d'avorriment, hi ha de tot.

Gaudir mirant

Generalment, la gent que va al Saló es dedica sobretot a comprar les novetats i a fer cua per aconseguir la firma dels seus autors més admirats, tot i que la programació també inclou tallers, classes magistrals, debats i conferències. Convertida la cita en un gran establiment, sol passar desapercebut el seu pes cultural, que es concentra sobretot en l'apartat de les exposicions. En aquesta edició de la trobada, a més de les dedicades als guanyadors de premis de la passada edició, destaca la dedicada a exhibir els dibuixos originals del còmic de Batman: Barcelona.

Però n'hi ha moltes més, com la titulada Vinyetes en fora de joc, on es repassa la relació entre la historieta i el futbol. En aquesta exposició, comissariada per l'humorista gràfic Kap (premi Gat Perich d'enguany), es podran veure pàginas originals de còmics com Eric Castel o de la versió en paper dels populars Oliver i Benji. Això sí, els nostàlgics gaudiran molt amb l'exposició Esther i els seus mons, un homenatge a Purita Campos, autora que s'ha tornat a retrobar amb una legió de seguidores gràcies a la reedició de la seva obra.

Com sempre, el Saló també aprofita alguna efemèride important per completar la seva oferta d'exposicions. En aquest cas li ha arribat el torn a Flash Gordon, un dels grans clàssics de la ciència-ficció pre-Star Wars. Per commemorar el 75è aniversari del personatge, s'exhibiran diversos originals d'Alex Raymond, el seu creador i un dels autors mítics que forma part de l'Olimp de les vinyetes al costat de Will Eisner (Spirit) o Chester Gould (Dick Tracy), per citar-ne dos d'imprescindibles.

El mateix director de la trobada comiquera, Carles Santamaría, ha fet de comissari d'una de les exposicions més curioses d'aquesta edició: Obama en el còmic. A la mostra s'exposen diverses il·lustracions d'historietes on ha aparegut el president d'Estats Units. Són vinyetes signades per autors tan diferents com Francisco Ibáñez o Todd Nauck, que va dibuixar el número de Spider-man on el mandatari nord-americà sortia com a convidat especial (Nauck també serà al Saló firmant exemplars d'aquest comic-book). Però l'activitat al voltant del món de la historieta no es concentrarà només al recinte de la Fira de Barcelona. Aquests dies tota la ciutat estarà envaïda de còmics, en paper o en la gran pantalla. D'aquesta manera, la Filmoteca de Catalunya acull, fins al 7 de juny, un cicle en què es poden veure algunes de les millors adaptacions cinematogràfiques basades en còmics, com Batman Begins, de Christopher Nolan; Hellboy, de Guillermo del Toro; Persèpolis, de Marjane Satrapi i Vincent Paronnaud; Ghost World, de Terry Zwigoff; Sin City, de Robert Rodríguez i Frank Miller, o American Splendor, de Shari Springer i Robert Pulcini, entre d'altres.

A més, a la biblioteca Can Fabra (Segre, 24-32) es pot veure una tria de les portades que va fer Antonio Bernal per a les col·leccions de l'editorial Bruguera Joyas Literarias Juveniles i Historias Selección, on es barrejava novel·la i còmic per divulgar clàssics de la literatura universal. D'altra banda, la galeria ADN (Montcada, 20) acull una exposició amb els dibuixos que va utilitzar Miguelanxo Prado per la pel·lícula d'animació De Profundis. I per acabar, una proposta més que recomanable: l'exposició Gallardo 6 en 1 a la galeria Víctor Saavedra (Enric Granados, 97), comissariada per Jaume Vidal i on es repassa la producció de Miguel Gallardo, un dels grans noms de la historieta espanyola amb una trajectòria que va des de Makoki a la inovidable novel·la gràfica Maria i jo.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 28 de mayo de 2009

Más información